No et demanem diners: et proposem un tracte. Una inversió que torna. Protegir els teus impostos és, aquest any, la inversió amb més retorn que tens a la mà. Una carta del Menjòmetre.
Una carta del Menjòmetre a qui encara es pregunta "i jo què hi puc fer?"
Comencem amb una confessió.
Estem cansats de demanar diners. I sospitem que tu estàs cansat que te'n demanin.
Cada setmana algú et para pel carrer, et dona un número per un Bizum, et posa una guardiola al davant. Per la Marató. Per una ONG. Per Òmnium. Per una causa justa. I tu dones, perquè ets bona persona i perquè a Catalunya sabem el que és fer pinya.
Però avui no et venim a demanar això. De fet, no venim a demanar-te res.
Et venim a proposar un tracte.
Una donació és un acte d'amor. Surt de la teva butxaca, fa una bona feina al món, i no torna mai. El retorn te'l quedes a dins: la satisfacció d'haver ajudat. És bonic. Fa falta. Que ningú deixi mai de fer-ho.
Però el que et proposem nosaltres no és això.
El que et proposem és una inversió. I una inversió és exactament el contrari d'una donació: surt de la teva butxaca i torna. I et torna més quantitat. No te la quedes al cor, te la quedes a la cartera.
Sona estrany aplicat a una causa cívica, oi? Doncs és literal. Deixa'ns explicar per què.
Cada any, a Catalunya, una quantitat ingent de diners públics que faria mal de dir desapareix pel forat, per les clavegueres d’un sistema podrit. Contractes inflats. A dit. Adjudicacions on només es presenta una empresa, sempre la mateixa. Subvencions que sostenen estructures que ningú no fiscalitza. Subvencions a entitats que mai has escoltat i que es dediquen a causes que queden lluny dels teus problemes. Fins i tot xalets amb piscina pagades, sense que ho sàpigues, amb la teva nòmina.
No són els diners "de l'Estat". No són els diners "de la Generalitat". Aquesta és la gran mentida que ens han fet empassar: que els diners públics no són de ningú. La gran infàmia. Com quan Collboni diu que el Tour el paga la taxa turística. I què és la taxa turística sinó un impost que hauria de servir per instal·lar aires condicionats als col·legis dels nostres fills?
Són els teus impostos. Son els teus diners públics. Els has pagat tu, euro a euro, cada vegada que has cobrat la nòmina, cada vegada que has comprat el pa amb un IVA que mai baixa, cada vegada que has pagat l'IBI, cada vegada que has hagut de pagar per un patrimoni que només era teu i de la teva família. I cada euro que es malbarata és un euro que no torna a tu en forma d'hospital que funciona, d'escola digna, de carrer sense forats.
Te'ls estan dilapidant, sense que tu hi puguis fer res. I compten amb una sola cosa perquè els surti bé: que tu miris cap a una altra banda. Compten amb la ignorància de la gent, de la bona gent. Fins ara.
I aquí ve la part on la majoria de causes et demanen un acte de fe. Nosaltres no.
El Menjòmetre no és una promesa. Ja funciona. Cada setmana creuem contractes, subvencions i xarxes d'entitats que ningú més creua. Trobem el patró que es vol amagar. Hi posem nom, xifra, data i llum. I ho expliquem perquè ho entenguis encara que no hagis llegit mai un plec de contractació a la vida.
No parlem en abstracte. Hem destapat empreses que cobren milions sense competir. Estructures que sobreviuen a tots els governs perquè no depenen de cap. Diners públics que viatgen lluny de Catalunya i no tornen. Microempreses sense treballadors que decideixen coses tan serioses com qui pot portar una arma reglamentària. Polítics caradures que sempre somriuen a X i se’n riuen de tu quan no mires.
Cada cas que traiem a la llum fa que el següent sigui més car de muntar i més difícil d'amagar. Aquesta és la nostra feina. No fem soroll: fem que costi car malgastar i que sigui incòmode amagar. Fem que això que tu i milions de catalans desconeixieu en detall, ara ho sàpigues. I saber és el primer pas per canviar les coses. Ho estem fent, des de fa quasi quatre mesos.
I ho fem amb una fracció ridícula del que ajudem a no perdre.
Això és el que et demanem, i això és el que reps.
Tu hi poses l'equivalent a un cafè i un croissant al mes. Un negroni amb olivetes, si t'agrada invertir amb estil. Una quantitat que no notaràs.
I a canvi, ajudes a recuperar (per a tothom i per sempre) molt més del que has posat. En forma de menys impostos malgastats i de millors serveis pagats amb els teus diners. Menys IRPF que se'n va a les clavegueres. Menys IVA cremat. Menys patrimoni de tots dilapidat per uns quants.
No coneixem cap donació al món que et torni això. Perquè no és una donació. És el millor negoci a l'abast de la teva butxaca. Una inversió en tu i en els teus fills.
La solidaritat és donar sense esperar res. És noble i fa falta, i el món seria pitjor sense ella.
Però el que et demanem des del Menjòmetre és una altra cosa, i volem que quedi claríssima: no et demanem que siguis generós. Et demanem que siguis intel·ligentment egoista.
No inverteixis al Menjòmetre per ser bona persona. Inverteix-hi per interès propi. Perquè protegir els teus impostos és, aquest any, la inversió amb més retorn que tens a la mà. Perquè si som molts i som forts, pagarem menys i rebrem més. Així de senzill.
Els qui malbaraten somien que continuïs pensant "què hi puc fer jo?". La resposta és això: pots posar el preu d'un cafè al mes a l'única màquina dissenyada per fer-los la vida impossible.
I com més siguem, més grans ens farem. Més casos destaparem. Més periodistes acabaran pujant al carro per fer la feina que haurien de fer ells. I els polítics acabaran doblegant el genoll. No tindran més remei. Som una marea que no té aturador. Quan més recursos tinguem, més por farem i més forta serà la riada que se’n durà tanta ignonímia.
Deixarem de ser una mosca collonera per convertir-nos en el que ja estem començant a ser: un agent de canvi que treballa per a tu.
I si avui no pots, fes una cosa que també val or: reenvia això a algú que sí. El proper contracte milionari concedit a dit i sense publicitat, algú l'haurà de trobar. Que sigui gràcies a tu.
