Demà treballem

Demà hi ha vaga general. Al Menjòmetre obrirem l'ordinador a l'hora de sempre.

Estem tan emprenyats com vosaltres, i precisament per això no hi anirem.

Perquè som independents. No cobrem de cap govern, de cap partit ni de cap sindicat. I qui no cobra de ningú no desfila per ningú. No hem nascut per fer de titelles del poder ni d'interessos polítics.

Perquè una vaga es fa contra qui governa, i el Gobierno governa des de fa vuit anys: més de 3.000 dies per aplicar el seu programa. Una vaga no es fa al seu costat.

Aquesta, la vaga del dircom del PSOE, la beneeix una vicepresidenta del Gobierno, que demana una "marea de esperanza" per a les urnes. El PSC, que governa la Generalitat, ha votat al Parlament una declaració de suport a la vaga. I cau a divuit dies de les eleccions. Una vaga que el poder aplaudeix és un acte de campanya amb pancarta, platós i recomptes de gent al carrer.

Perquè nosaltres sí que estem contra el Govern i contra el Gobierno, el de Barcelona i el de Madrid. Ens han portat a l'atzucac i ara en volen treure rèdit. No pensem manifestar-nos agafats del seu braç.

Perquè ells són els culpables que els trens no funcionin. Rodalies cau a trossos després de dècades d'infrafinançament i d'inversions que no s'executen: del pla de Rodalies del 2008, 4.000 milions promesos, se'n va executar una desena part. Avui, amb una vaga de maquinistes, a primera hora ja s'havia suprimit el 60% dels trens de serveis mínims. Per a demà, el Govern ha fixat un 25% de trens en hora punta i cap tren garantit la resta del dia; a la resta de l'Estat, el Ministeri els ha posat al 75% en hora punta i al 50% la resta del dia. Fa anys que prometen milions i fa anys que arribem tard, amb milions d'excuses de mal pagador.

Perquè ells són els culpables que l'habitatge sigui impagable. No han construït ni han deixat construir. Des del 2019 som més de mig milió de persones més. Han deixat créixer la població sense els pisos, les escoles, els metges ni els CAP que calien. Qui ha vingut a viure i a treballar aquí s'ha trobat un país sense planificar, i la culpa és de qui el governa.

Perquè ells són els culpables que el català reculi a l'escola, al carrer, a la feina i a l'administració. El manifest conjunt de Comisiones Obreras i UGT per a la vaga no hi dedica ni una línia. Veurem milers de pancartes en castellà, perquè "la lucha de clases no entiende de naciones", tot i que ho diguin en castellà i no en esperanto.

Perquè ells són els del 155. Sí, tant Sánchez com Illa: el van defensar, el PSOE el va votar al Senat i encara avui en presumeixen en privat. No farem de figurants en la campanya de qui va avalar el cessament del nostre Govern i la dissolució del nostre Parlament, i se'ls va passar pel folre... de la Constitució.

Perquè ofeguen la classe mitjana amb impostos indiscriminats i abusius. La classe desclassada que ningú defensa, la que es lleva d'hora, cotitza, no rep cap ajut i, a sobre de cornuda, paga el beure. Un de cada tres declarants paga sis de cada deu euros de l'IRPF. També pagaran la festassa de demà, sponsored by the PSOE.

Perquè aquest país funciona amb una finestreta. Contractes menors a dojo, adjudicacions a dit i subvencions que es repeteixen any rere any als mateixos de sempre. Ho hem documentat fil rere fil: només en subvencions, Comisiones Obreras i UGT de Catalunya sumen més de 34,3 milions d'euros des del 2019, i gairebé nou de cada deu euros de cadascun surten del mateix departament, el d'Empresa i Treball. Qui viu de la finestreta no muntarà mai un sidral a qui l'omple amb els nostres impostos.

Perquè ens han volgut fer callar. Vam publicar que el mateix Govern empeny els seus treballadors cap a la vaga: no els deixa canviar el dia de teletreball, i qui no pugui arribar a la feina haurà de fer vaga o gastar-se un dia de festa. En van dir bulo. Avui ho publica RAC1, amb les dues raons del Govern: calcular bé el seguiment de la vaga i que els serveis mínims ja garanteixen el dret a treballar. Uns mínims del 25% en hora punta i cap tren la resta del dia. Al gener, per les incidències de Rodalies, el Govern va activar el teletreball per a tot el seu personal. Demà, no.

Perquè aquest país s'arregla treballant més i deixant de mantenir els qui viuen de fer veure que ens defensen.

I ara escolteu-nos bé.

El dia que hi hagi una aturada de país, hi serem. Un país que para pels seus trens, pel seu dèficit fiscal, per la seva llengua i pel seu futur. Convocada des d'aquí i per als d'aquí, no dictada des de Madrid ni cronometrada per cap comitè electoral.

Aquell dia no ens haureu de buscar. Serem al davant de la pancarta, els primers.

Demà, no. Demà és teatre electoral, i nosaltres no hi volem tenir cap paper.

Demà treballem. Feu-ho també. No feu de figurants de la seva foto: una foto que només els serveix a ells.

Menjòmetre