Augmenten els delictes sexuals registrats i els homicidis i assassinats consumats passen de 38 a 56 respecte del 2025. Sexuals: màxim registrat de gener–agost 2011–2026. Homicidis i assassinats consumats: segon recompte més alt, darrere del 2024. La baixada global no resol aquest balanç.
El total de delictes baixa, però els delictes sexuals registrats augmenten i els homicidis i assassinats consumats repunten respecte del 2025. En el tall gener–agost de 2011 a 2026, els sexuals són al màxim i els consumats, al segon valor més alt. Presentar-ho sota l’etiqueta de "tendència positiva" deixa en segon pla dues tipologies que mereixen protagonisme i una resposta pública.
El Govern parla de "tendència positiva", i els diaris ho repliquen. Quina tranquil·litat ofereix aquesta etiqueta quan augmenten els delictes sexuals registrats i repunten els homicidis i assassinats consumats? Un balanç de seguretat ha de respondre pels delictes de major gravetat, o altrament és fer-se trampes al solitari. Per al Menjòmetre, aquests dos àmbits mereixen ocupar el centre de les dades publicades, encara que incomodin el missatge de satisfacció.
Avui el Diari Ara s'ha fet ressò d'aquesta notícia:
🔴 La delinqüència baixa un 12% a Catalunya des de principis d'any
— diariARA (@diariARA) September 15, 2026
Concretament, entre gener i agost hi ha hagut en total 361.074 delictes, que són 32.898 fets menys que en el mateix període de l'any passat 👇https://t.co/ViEQILzRgF
Encuriosits, hem entrat a la peça esperant un anàlisis de les dades, però ens hem trobat amb només tres paràgrafs replicant la informació oficial. Sense cap tipus d'anàlisis sobre les dades.
Hem anat a buscar les dades al Menjòmetre i hem comparat el període gener–agost de cada any. El registre mensual obert de la Policia de Catalunya recull 3.364 delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals durant els primers vuit mesos de 2026: un 1,7% més que un any abans i el recompte més alt del mateix tall en la sèrie consultada, que comença el 2011. El zoom històric mostra 1.916 fets el 2019 i 3.364 el 2026: un 75,6% més en el registre.
Els homicidis i assassinats consumats passen de 38 a 56 fets en el mateix tall gener–agost. El repunt respecte del 2025 afecta els delictes amb resultat de mort. És el segon recompte més alt dels setze anys consultats, darrere del 2024 (57). El 2019 eren 36: el 2026 en registra un 55,6% més. El 2025 va ser una baixada entre dos anys amb nivells elevats. Parlem de fets coneguts per la policia, no del nombre de víctimes.
Els furts expliquen prop de dos terços de la reducció neta dels fets físics del registre obert. També baixen els robatoris amb força i amb violència o intimidació, delictes greus la reducció dels quals importa. El límit del relat oficial apareix en el desglossament: la millora del conjunt conviu amb l’empitjorament de les dues tipologies que destaquem. Les lesions també pugen i arriben al màxim registrat del tall consultat.
La suma tracta un furt i un homicidi com dos fets equivalents: cadascun afegeix una unitat al comptador. Milers de furts menys poden compensar centenars de lesions més i deixar un total a la baixa. La trampa de lectura arriba després, quan aquest saldo favorable es presenta com un motiu de tranquil·litat general. Les tipologies que pugen queden dissoltes en un recompte dominat per les més nombroses. Que una lesió desaparegui del titular perquè han baixat els furts hauria d’incomodar qualsevol responsable públic.
El delictòmetre incorpora una ponderació per afrontar aquesta limitació: assigna pesos diferents als delictes segons el subtipus (Cambridge Crime Harm Index). Un homicidi hi pesa més que un furt. Amb aquest criteri, el total físic ponderat també baixa, però menys que el recompte de fets. El pes mitjà dels fets físics registrats augmenta. Això descriu un canvi en la composició del conjunt; no vol dir que cada fet sigui més greu que abans.
El Govern ja havia reconegut al juliol que lesions i delictes sexuals superaven la mitjana dels anys anteriors. Aquest antecedent fa més exigible una explicació pública. Incorporar la dada desfavorable al detall estadístic no resol el problema d’un missatge principal que convida a la satisfacció. El ciutadà mereix saber què millora, què empitjora i quina resposta es donarà a les tipologies que pugen.
Les denúncies, la detecció i els canvis de classificació influeixen en aquestes xifres, que no mesuren directament el risc de cada persona. Reclamem al Govern una explicació de l’augment dels delictes sexuals registrats i del repunt d’homicidis i assassinats consumats, i de les mesures que proposa per abordar-los. La vida i la integritat sexual de les persones mereixen ocupar el centre del balanç de seguretat, encara que espatllin el titular optimista.
Finalment, com apunt final. EDICIO DE PREMSA PERIODICA ARA, SL (Diari Ara) va rebre 3,52M€ de fons públics entre subvencions, contractes i publicitat institucional (sobre un total de 12,23M€) , elevant el seu rati de "dependència" al 28,8%. Quan un mitjà que en teoria ha de ser "independent" obté quasi un terç dels seus ingressos d'aquells que en teoria ha de fiscal·litzar, no estem devant d'un mitjà independent sinó d'una eina de propaganda.
Jutgeu vosaltr@s mateix@s:
Hem analitzat el registre mensual de la Policia de Catalunya, extret el 16 de setembre de 2026. Comparem gener–agost de cada any i, per al perímetre físic, excloem l’ABP Virtual i comptem una sola vegada el residual de Barcelona. Sumem els fets coneguts per any i tipologia. «Màxim» es refereix al recompte del mateix tall mensual disponible entre 2011 i 2026, no a una taxa per habitant ni al risc individual. La reforma penal de 2015 i les revisions de classificació limiten la comparabilitat històrica. La nota metodològica dels Mossos també adverteix de la separació físic/virtual i del recàlcul de les sèries anuals des del 2019. Aquí sumem els registres mensuals del mateix extracte; no barregem totals d’informes anuals antics. Les variacions respecte del 2019 descriuen recomptes registrats, sense demostrar per si soles la variació real de la incidència.
Els percentatges es calculen dividint el valor del període final pel del període de referència, restant-ne un i multiplicant per cent. Per ponderar, multipliquem els fets de cada subtipus pel seu pes del delictòmetre, mantenint els mateixos pesos en tots els anys. El pes mitjà és el total ponderat dividit pel nombre de fets. Els pesos són convencions del model, no una mesura directa del dany de cada cas. Tots els recomptes provenen d’un mateix registre primari; els hem recalculat, sense disposar d’un segon registre independent.
El marc oficial es contrasta amb la reproducció del comunicat de setembre, la notícia de l’ARA i el balanç de juliol de la Generalitat. El repartiment físic/virtual del comunicat no queda conciliat amb el registre obert; no els tractem com a perímetres idèntics ni atribuïm intencionalitat a la diferència.
Esborrany del 16 de setembre de 2026, amb assistència automatitzada en els càlculs, els gràfics i l’edició. La il·lustració de capçalera és conceptual i generada amb IA. Correccions: correccions@menjometre.cat.
Avís. Els indicadors d’aquest informe són patrons estadístics agregats sobre dades públiques. No constitueixen acusació, ni indici penal, ni judici sobre la legalitat de cap operació concreta.
