Menjòmetre V2

Ja no som els mateixos que fa deu dies. El Menjòmetre ha mutat. El que va començar com un gest de indignació necessari per assenyalar les guinguetes que s’amaguen sota la despesa pública, en un mar de confusió que feia impossible la transparència que la llei exigeix, s’ha convertit avui en una infraestructura d’anàlisi informatiu de primer ordre. Hem creuat el Rubicó digital: passem de ser un simple “cercador de menjadores” a ser l’eina definitiva per respondre la pregunta que fa tremolar els despatxos i a l’establishment que ha viscut còmodament darrera de l’opacitat: Qui es menja els teus impostos? Ja ho vam advertir en el post anterior: no ens anomenem així per casualitat: vivim dels impostos que paguem i que ens costen moltes hores d’esforç, llevar-se d’hora pel matí i anar-nos a dormir sense haver pràcticament jugat amb els fills. I com que vivim dels impostos, volem saber QUI i PER QUÈ sel’ls menja.

El canvi de mindset: De la denúncia a l’auditoria holística

Fins ara, el Menjòmetre s’entenia com un radar. Un aparell que xiulava quan detectava un OMNI, un “Objecte Menjadora No Identificat”. Era útil, sí. Però era parcial. Amb aquesta nova versió V2, fem un salt d’escala importantíssim. Passem de la mirada microscòpica a la visió holística.

El Menjòmetre v2 no es limita a buscar la corruptela petita –el clàssic tripijoc de gestors deshonestos– o el nebot endollat en un consell assessor buit de contingut. Amb ell anem a l’arrel. El Menjòmetre v2 no pot detectar només irregularitats sinó la ineficiència sistèmica. Perquè un euro malgastat per incapacitat o per la comoditat del “sempre s’ha fet així” fa el mateix mal que un euro robat o destinat a fer clientel·lisme polític: en ambdós casos, és un euro que no cura un malalt, que no educa un fill o que no asfaltarà una carretera.

Per primera vegada, un ciutadà qualsevol, des del tren o des del sofà de casa amb un mòbil, tindrà la potència de càlcul i d’anàlisi per fiscalitzar el Govern i el “sottogoverno”; aquell entramat –amorf però organitzat– d’empreses públiques, fundacions, consorcis i agències que operen a l’ombra del pressupost oficial, en una zona grisa on fins ara només s’hi movien els qui tenien les claus del BOE, del DOGC o d’altres BBDD de difícil –per no dir impossible– accés.

La sagnia del deute i la paràlisi de l’eficiència

Amb la V2 posem el bisturí als pressupostos. Els desventrem fins l’últim euro. La IA ens permet gestionar milions de registres i ens ajuda a detectar patrons de rendibilitat social. I les dades són demolidores: estem auditant l’evolució de l’eficiència de cada organisme per saber si, amb els anys, estem comprant millors serveis o si simplement estem engreixant la burocràcia. I us hem de dir, nosaltres que ja l’hem testat, que no tenim bones notícies.

Hi ha una dada que ho resumeix tot i que ens hauria de fer saltar les alarmes a tots i a portar-nos, en massa, als carrers: de cada 100 euros de despesa anual de la Generalitat, 21 euros van directament a pagar el deute amb el Reino de España. Una bona part dels teus impostos s’evaporen abans de començar la partida, pagant els interessos d’una dependència asfixiant. Mentrestant, la gestió interna lluita per no col·lapsar en la ineficiència. Hi ha vagues de metges, de professors i de gent indignada. El que no se sabia prou, fins ara, era que les ràtios nefastes o els convenis que no paguen les hores extra com deurien, no es poden assolir perquè patim una doble asfixia econòmica: la del dèficit fiscal amb Espanya i la de l’asfixia fiscal per intentar paliar el desastre.

Anàlisi de càrrecs de l’administració: Temps, acumulació i diners

Però el pressupost no es mou sol. Hi ha mans que el maneguen. La V2 obre el Hub Política, on posem cara i ulls a la gestió professional de la política. Ja no només sabràs què cobren, sinó:

• L’acumulació de poder: Quants càrrecs ostenta realment una sola persona? Hem detectat perfils que salten de cadira en cadira, acumulant dietes i responsabilitats en consells d’administració que mai trepitgen.

• La pervivència: Quant temps fa que viuen de la “cosa pública”? Visualitzem les trajectòries d’aquells que han convertit la política en la seva única professió des de fa dècades.

• El volum de gestió: Posem xifres a la seva responsabilitat per ser conscients que darrera de les decisions de qualsevol entitat, hi ha persones responsables.

• El patrimoni: com ha evolucionat la seva riquesa des que ostenten càrrecs públics? Quin ha estat el total que ha percebut un polític al llarg de la seva carrera de servei públic?

  

NOVETATS DE LA V2: QUÈ TROBARÀS A PARTIR D’AVUI?

L’actualització de l’últim sprint (25-30 de març) no és cosmètica. Hem injectat potència de foc real a la plataforma. I li hem dedicat moltíssimes hores del nostre equip. Aquí les tens:

• L’Explorador de Registres Total: Hem obert les comportes de la història (2015-2025). Accés directe i cercable a 1,5 milions de contractes i 19,5 milions de subvencions. No és un llistat, és un motor de cerca on pots posar el nom de qualsevol persona o empresa per veure la seva “dieta” de diner públic.
• Radiografia de l’Adjudicador: Hem llançat el rànquing d’ens públics segons el volum de diners que gestionen. Hem afegit un Índex de Risc de Contractació (0–100) i un Semàfor CE que t’avisa en vermell si una entitat pública abusa dels contractes menors o si només es presenta un sol licitador. Els llindars del semàfor segueixen els estàndards internacionals de la Comissió Europea. Detectem el ‘capitalisme d’amiguets’ amb eines de referència internacional. Reiterem: internacionals.
• Hub de Política i Personal Eventual: Per primera vegada, podreu creuar dades de partits, càrrecs electes i –el gran forat negre del sistema– el personal eventual. Sabrem quants són els assessors que no ha votat ningú, però que cobren de l’administració.
• Hub Pressupostos: un espai on poder conèixer, amb detall, com es distribueix el pressupost anual. Com el gestionen les diverses entitats i/o agències, en quins imports i a través de quins contractants, així com l’evolució del rendiment de la despesa pública en el servei al ciutadà.
• Visualització de Flux: Un mapa dinàmic que mostra com es mou el diner. De la partida pressupostària als departaments corresponents que l’executen.
• Xarxa de Relacions: Hem implementat la visualització per nodes. Clica en una persona i veuràs tots els seus càrrecs acumulats, les empreses on ha estat i els contractes que ha adjudicat o rebut. L’acumulació de poder, ara dibuixada.

No és una caça de bruixes, és diligència pública

Que ningú s’equivoqui: no estem fent una caça de bruixes. Estem implementant una eina i, sobretot, una nova forma de pensar. La nova forma de pensar té un nom: empoderament ciutadà. Heu de saber que, ara sí, no esteu indefensos davant de la macroeconomia. Que podeu analitzar-la com ho faria el conseller de torn. I potser més a fons.

El nostre objectiu no és destruir les administracions, sinó obligar-les a actuar amb diligència. Volem que cada gestor públic sàpiga que ja no hi ha racons foscos. Que cada vegada que decideixi signar un contracte a dit, que cada vegada que decideixi regar un mitjà amic o que cada vegada que decideixi crear una plaça d’assessor inútil, hi haurà una IA analitzant-ho i un ciutadà mirant-ho.

Passem del model del clientelisme —on els teus impostos servien per mantenir fidelitats polítiques— al model de l’eficiència. Volem una administració que tingui por de malgastar, perquè sap que el Menjòmetre és implacable.

Aquesta és l’excepció catalana: un projecte ciutadà que construeix la millor eina de transparència d’Occident.

Volem fer un apunt per dirigir-nos als periodistes.

A tots. Els d’esquerra, els de dreta i els de centre. El Menjòmetre no és la vostra enemiga, és la vostra aliada. Sou el quart poder, aquell poder fonamental per vigil·lar, fiscalitzar i denunciar als altres tres poders. Aquesta eina permet fer un forensic extremadament precís del poder executiu. Facilitarà la tasca investigadora que el periodisme de qualitat necessita. No insitirem en la nostra no-adscripció política. Només us demanem una cosa, que malauradament sabem com funciona l’establishment mediàtic: abans de criticar el Menjòmetre, utilitzeu-lo. Feu proves. Busqueu dades. Analitzeu relacions. Patrons. Quan ho hagueu fet, critiqueu-nos el que considereu oportú, nosaltres no quedem fora de la crítica, òbviament. Però feu-ho amb coneixement de causa, no amb simples consignes corporatives i partdaries que només perjudiquen als ciutadans.

I un últim missatge: a tots vosaltres, els nous auditors.

Amb la v2 posem a les vostres mans la responsabilitat de l’exercici democràtic que significa el que els anglesos anomenen accountability. Perquè en democràcia –en una democràcia ben entesa, i més en una que es declara defensora de l’estat del benestar– la ciutadania té sempre l’última paraula.

El salt qualitatiu i quantitatiu que fem amb la v2 és important. Per això, abans de llançar-ho en obert, ho fem en fase BETA (de prova). Necessitem la vostra ajuda per a detectar possibles bugs i conèixer propostes de millora. Per tant, dos advertiments: només serà consultable pels que formeu part del canal de Telegram del Menjòmetre. Fer-s’hi és gratis i només cal un clic. Estàs, dons, a un sol clic de tenir l’eina més poderosa que mai s’ha fet a l’estat per fiscalitzar la cosa pública. Pas mal. I dos: si detecteu alguna anomalia en les dades, comuniqueu-vos amb nosatres, a través de

Suggeriments a la nostra web.

Vols saber qui s’està menjant el teu futur? El Búnquer del nostre canal de Telegram ja és obert.

Consulta les dades a preview.menjometre.cat