Uns 110 milions d'euros en contractes municipals s'acumulen just sota els 15.000 €, el sostre per adjudicar sense concurs: 7.548 contractes que la forma natural de la despesa no explica. El patró s'ha doblat des de 2023 i travessa tots els colors polítics.
Aquest estudi existeix gràcies a les contribucions de persones com tu.
L'article 118 de la Llei de contractes del sector públic fixa una frontera: per sota de 15.000 € (sense IVA), un ajuntament pot adjudicar un contracte de serveis o subministraments a dit, sense concurs, sense publicitat prèvia i amb una fiscalització mínima. Un contracte de 14.999 € es tramita en una tarda. Un de 15.001 € obre la porta a competència, terminis i control.
I els comptes municipals catalans ho saben. A la nostra anàlisi de 399.620 contractes municipals de serveis i subministraments (2015–2025), els imports més repetits del tram final són un catàleg de la frontera: 603 contractes són d'exactament 14.900 €; 445, de 14.950 €; 340, de 14.999 €; 209, de 14.990 €; i 126, de 14.999,99 €.[9] Cap d'aquestes xifres no surt d'un pressupost tècnic: surten del sostre legal.
La distribució fa un precipici: als últims 100 € abans del llindar hi ha 3.497 contractes; als primers 100 € després, 85. Una proporció de 41 a 1.[9]
Això no és cap curiositat comptable: és una zona que els òrgans de control tenen identificada per escrit. L'Oficina Antifrau de Catalunya recull «fragmentar artificialment l'objecte del contracte» al seu catàleg de «riscos d'irregularitats, frau o corrupció» en la contractació pública, ordenat en dotze àrees.[12] La Instrucció 1/2019 de l'OIReScon, l'oficina estatal de supervisió, recorda que el contracte menor no pot cobrir necessitats recurrents ni esquivar la publicitat.[13] I la Sindicatura de Comptes ho constata expedient a expedient: setze informes recents que hem indexat esmenten el fraccionament, i en almenys sis hi consta literalment com a «fraccionament indegut».[14] El que els òrgans de control veuen cas a cas, aquí es veu sencer.
El patró agregat es torna molt concret quan s'obre el detall. Quatre exemples, tal com consten publicats al portal de contractació:[11]
I no són illes. A Barcelona, una de les quatre grans consultores mundials va acumular 13 adjudicacions just per sota del llindar entre 2023 i 2025, per un total de 192.195 €, i tres empreses més de serveis i de gestió cultural en van encadenar entre 10 i 12 cadascuna.[11] A Santa Coloma de Gramenet, dos proveïdors sumen quatre adjudicacions cadascun a 14.900 € exactes entre 2023 i 2026.[11] En conjunt, una de cada set adjudicacions de la franja amb proveïdor identificat repeteix proveïdor al mateix municipi dins del mateix any (1.007 de 6.972).[11]
El patró tampoc no s'atura a les portes dels ajuntaments. Fora de l'àmbit municipal d'aquest estudi, el cas més cridaner que hem documentat és el del Consell Català de l'Esport (Generalitat): els seus serveis més bàsics i recurrents (neteja, manteniment, alimentació i seguretat de la residència d'esportistes) es compren amb contractes menors encadenats que s'aturen un cop i un altre a tocar del sostre. 184 contractes a la franja final (2,73 milions d'euros), 104 als últims 100 € i 53 per exactament 14.999,00 €; una sola empresa de neteja n'acumula 49 a la franja i una de manteniment, 38.[17]
La franja tampoc no és material d'oficina: per volum la dominen els serveis tècnics i d'enginyeria, la consultoria i els serveis culturals,[9] i en intensitat el rànquing l'encapçalen els serveis comunitaris i l'enginyeria, amb més d'un de cada tres contractes de la seva franja enganxat als últims 750 € abans del sostre. És el perfil de prestació on el preu i l'adjudicatari admeten més discrecionalitat; els subministraments estandarditzats i l'educació, en canvi, queden per sota de la mitjana.
Que hi ha contractes enganxats al sostre es veu a ull nu. La pregunta seriosa és quants n'hi ha de més, és a dir, quants no s'explicarien per la forma natural de la despesa. La resposta, amb els estimadors estàndard de la literatura acadèmica:[1]
El fenomen no és exclusiu de Catalunya: Civio el va documentar el 2020 a escala estatal («La invasión de los contratos menores de 14.999,99 €»).[15] El que no existia fins ara és el test estadístic formal, la sèrie temporal i la taula nominal d'òrgans per al món municipal català.
Si l'acumulació fos un costum comptable (la tendència humana a les xifres rodones), hauria d'existir abans i després de qualsevol reforma legal. No és el cas. Fins al març de 2018, el sostre del contracte menor de serveis era de 18.000 €. Als contractes de la base anteriors a la reforma (pocs: 325 dins la finestra d'anàlisi, una limitació que declarem), no hi ha cap rastre d'acumulació als 15.000 €: la xifra era irrellevant i ningú no s'hi aturava.[1] La muntanya apareix als 15.000 € quan la llei hi posa la línia, i als 18.000 €, que va deixar de ser frontera, la discontinuïtat passa a ser indistingible de zero.
El pic no està enganxat a cap número rodó. Està enganxat a la llei, i es mou amb ella.
La part més inquietant no és la foto, és la pel·lícula. Entre 2018 i 2021, al voltant del 12% dels contractes de la franja 10.000–25.000 € queien als últims 750 € abans del sostre. El 2022 ja eren el 15,9%. Des de 2023, són el 28%: el patró s'ha més que doblat.[10]
No és un efecte de Barcelona (la sèrie sense la capital fa el mateix salt) ni de quins municipis publiquen al portal: comparant només els mateixos 91 municipis amb activitat contínua en tots dos períodes, la taxa passa del 14,3% al 29,3%.[10]
Una part de l'explicació és estructural: el sostre dels 15.000 € no s'ha actualitzat des de 2018, mentre els preus han pujat any rere any. Cada exercici, més necessitats reals topen amb la mateixa línia nominal. Però això no converteix el patró en innocu: el resultat és que una porció creixent de la compra pública municipal s'adjudica pel procediment amb menys publicitat i menys control de tots els que la llei preveu.
De 718 òrgans de contractació amb prou volum per fer la prova, 158 són valors atípics estadísticament significatius: s'amunteguen sota els 15.000 € molt més del que l'atzar permetria, amb control de falsos descobriments (Benjamini–Yekutieli, q=0,10).[4]
Els primers de la llista per volum són, sobretot, les grans ciutats. I la majoria d'aquestes grans ciutats les governa el PSC. Aquests són els primers per nombre de contractes a la franja (tots amb una probabilitat de casualitat inferior a 1 entre 10.000):[4]
| Municipi | Govern (2023–27) | Contractes a la franja | Taxa sota 15.000 € |
|---|---|---|---|
| Barcelona | PSC | 8.977 | 19% |
| Tarragona | PSC | 2.143 | 11% |
| Santa Coloma de Gramenet | PSC | 1.579 | 20% |
| Rubí | PSC | 1.158 | 22% |
| Sant Feliu de Llobregat | ERC | 1.235 | 22% |
| l'Hospitalet de Llobregat | PSC | 801 | 21% |
| Calafell | PSC | 1.060 | 18% |
| Granollers | PSC | 856 | 14% |
| Badalona | PP | 907 | 11% |
| Castelldefels | PP | 803 | 12% |
| Terrassa | Llista local | 1.152 | 9% |
| Viladecans | PSC | 954 | 8% |
En conjunt, el PSC governa 53 dels 158 òrgans atípics (un 33,5%, quan només governa el 14% dels òrgans que hem pogut provar). És el partit que apareix més vegades a la llista. Però abans de treure'n la conclusió fàcil, val la pena mirar què passa quan es controla la mida del municipi.
Per freqüència, els 158 òrgans atípics es reparteixen així: PSC, 53; Junts, 46; ERC, 37; llistes locals, 13; i PP, CUP, Comuns, ARA Pacte Local i CiU tanquen la llista amb un o dos òrgans cadascun.[4] Les coalicions municipals s'han resolt al partit matriu: la marca «Compromís Municipal», amb què Junts va concórrer a les municipals de 2023, s'ha verificat candidatura a candidatura contra els registres electorals oficials. El PSC hi està clarament sobrerepresentat (un terç dels atípics amb el 14% dels òrgans provats); Junts i ERC, tot i ser segon i tercer en volum, hi pesen menys que la seva quota d'òrgans provats (34% i 32% respectivament); les llistes locals hi són en proporció a la seva presència.
Aquest informe es va pre-registrar amb una pregunta incòmoda sobre la taula: el patró depèn del partit que governa? En brut, la comparació semblava donar una resposta: els municipis governats pel PSC concentren a una taxa del 2,64% enfront de l'1,75% de la resta, una ràtio d'1,5.[5]
Però aquesta comparació barreja l'efecte del partit amb l'efecte de quins municipis governa cada partit. El PSC governa, de manera desproporcionada, les grans ciutats metropolitanes, i les ciutats grans tenen més volum, més pressió administrativa i més tendència a topar amb el llindar, independentment de qui les governi. La prova és a la mateixa taula: Sant Feliu de Llobregat, governat per ERC, s'amuntega a una taxa del 22%, la més alta de la llista juntament amb Rubí. Badalona i Castelldefels, governades pel PP, també hi són.
Quan comparem cada municipi amb si mateix al llarg del temps (què passa amb la concentració d'un poble quan canvia el color del govern), l'associació amb el PSC desapareix: la ràtio passa de l'1,5 brut a 0,955, lleugerament per sota d'1 i estadísticament no significativa.[5] El resultat es manté traient Barcelona, traient les tres ciutats més grans i aparellant municipis per població. Les estimacions partit a partit, per separat, són massa imprecises per treure'n conclusions individuals.[6]
Publiquem aquest resultat nul amb el mateix relleu que hauria tingut una confirmació, perquè el pre-registre ens hi obliga i perquè és la troballa que de debò importa: el pic dels 14.999 € no és patrimoni de cap sigla. És un comportament estès del sistema de contractació menor, present alhora a ciutats del PSC, de Junts, d'ERC, del PP i de llistes locals. El resultat nul no exculpa cap dels qui són a la llista: vol dir que cap d'ells no pot atribuir el patró als altres.
La pregunta deixa de ser «quin color ho fa» i passa a ser «per què el sistema ho permet».
I la responsabilitat de cada adjudicació té nom institucional: l'òrgan de contractació, que en l'àmbit municipal és l'alcaldia (o la Junta de Govern Local a les grans ciutats) o qui n'exerceix la competència per delegació.[7] El personal tècnic prepara l'expedient i emet els informes; la resolució d'adjudicació, i la responsabilitat que comporta, és de l'òrgan de contractació.
La mateixa llei que crea el llindar ja en preveu el risc: l'article 99.2 de la LCSP veta expressament fraccionar l'objecte d'un contracte per esquivar els requisits de publicitat i procediment.[7] El nostre diagnòstic (la massa que apareix sota el llindar triplica gairebé el buit de sobre) apunta que el fraccionament és precisament el mecanisme dominant. No és una zona grisa que ningú no vigili: és la zona de risc que la llei, l'Antifrau, l'OIReScon i la Sindicatura ja han delimitat per escrit. El que faltava era mesurar-ne l'extensió.
És un patró que es pot vigilar de manera sistemàtica i barata: la densitat de contractes al tram 14.000–15.000 € de cada òrgan es calcula amb les dades obertes que ja existeixen, i la nostra taula de 158 òrgans atípics és pública i reproduïble. El legislador també s'ho mira: l'avantprojecte de Llei Orgànica d'Integritat Pública, aprovat pel Consell de Ministres el 17 de febrer de 2026, preveu que una nova agència estatal analitzi amb tècniques de dades massives els patrons de contractació per detectar-hi, entre altres riscos, el fraccionament indegut.[16] És exactament l'anàlisi que aquest informe ja fa amb les dades catalanes; la nostra sèrie anual diu per què corre pressa.
I un últim avís: un llindar nominal congelat des de 2018, amb la inflació acumulada des d'aleshores, empeny cada any més contractació real cap al procediment amb menys control, sense que ningú no hagi pres aquesta decisió explícitament.
Pregunta. Hi ha una acumulació de contractes just sota els 15.000 € superior a la que explica la forma natural de la despesa, és específica d'aquest llindar legal, i depèn del partit governant?
Dades. 399.620 contractes municipals de serveis i subministraments (no anul·lats, import > 0, ex-IVA), 2015–2025, de la base de dades del Menjòmetre, construïda a partir de les dades obertes de la Generalitat (analisi.transparenciacatalunya.cat, plataforma de contractació pública).[8] L'enllaç entre contracte, òrgan i municipi és 100% per clau (codi d'òrgan PSCP → codi INE del municipi), sense cap aparellament per nom.
Estimadors. Prova de discontinuïtat de densitat rddensity (Cattaneo, Jansson i Ma, 2020) als 15.000 € i als llindars placebo; massa excedent de Kleven–Waseem (2013) per quantificar el volum i el diagnòstic de fraccionament; taula d'atípics amb control de falsos descobriments Benjamini–Yekutieli; i, per al partit, un model de Poisson amb efectes fixos de municipi i any (la identificació ve dels municipis que canvien de govern), amb inferència per aleatorització de 10.000 permutacions. Els recomptes d'imports exactes, la sèrie anual i els casos d'exemple són estadística descriptiva calculada sobre la mateixa taula congelada de l'estudi, amb cada cas contrastat amb la publicació original del portal; la sèrie anual no formava part del pre-registre i es presenta com a exploratòria.[9][10][11]
Pre-registre. L'especificació es va congelar i fer pública a gitlab.com/menjometre/menjometre-research abans d'executar l'anàlisi (anàlisi confirmatòria registrada després d'exploratòria, RCAE), amb el compromís de publicar el resultat fos quin fos. El resultat sobre el partit (nul) es publica amb el mateix relleu que tindria una confirmació.
Descarrega les dades. El paquet complet de l'estudi (pre-registre, informe de resultats, taula analítica de 399.620 contractes, taula completa dels 813 òrgans provats, sortides de tots els tests, registre de reproductibilitat i la revisió metodològica adversarial interna, amb les seves crítiques incloses) es pot descarregar en un sol fitxer: menjometre-estudi-14999-dades.zip (3 MB). Dades derivades sota llicència ODbL 1.0.
Limitacions. L'experiment natural de la reforma de 2018 queda infrapotenciat (325 contractes pre-reforma dins la finestra): l'absència d'acumulació pre-reforma és descriptiva, no un test formal. La identificació de l'efecte de partit descansa en pocs municipis que canvien de govern (62 transicions): un nul és compatible tant amb un efecte zero real com amb un efecte real petit o moderat indetectable (amb aquesta variació, el disseny només detectava amb fiabilitat efectes a partir d'una ràtio d'1,44); el que sí queda clar és que l'1,5 brut no sobreviu al control per municipi. Les publicacions duplicades del portal afecten com a màxim un 2% de la franja final: negligible per als resultats agregats, però poden moure uns pocs òrgans a la frontera de significació de la taula d'atípics. El salt de la sèrie anual a partir de 2023 pot incloure efectes de cobertura del portal, tot i que es manté en el panell equilibrat de municipis. El mecanisme de competència (menys licitadors als òrgans que més s'amunteguen) no es confirma a les dades.
2026-06-09-municipal-bunching-party: prova de discontinuïtat de densitat (rddensity) als 15.000 € (t = −56,7), massa excedent de Kleven-Waseem (7.548 contractes; IC 95% 7.032–7.947) i experiment natural de la reforma 2018 (seccions H1 i H1c). L'estimació monetària multiplica la massa excedent per l'import mitjà del tram 14.000–15.000 € (14.685 €). gitlab.com/menjometre/menjometre-research.ybgg-dgi6), analisi.transparenciacatalunya.cat.contracts_analytical, 399.620 contractes): imports exactes (14.999,99 €: 126; 14.999,00 €: 340; 14.990 €: 209; 14.950 €: 445; 14.900 €: 603), contractes a [14.999–15.000): 535, trams [14.900–15.000): 3.497 i (15.000–15.100): 85, i distribució per divisions CPV de la franja (serveis d'enginyeria i arquitectura, serveis a empreses i consultoria, serveis culturals i de lleure com a divisions dominants per volum). Intensitat per divisió CPV (percentatge de la finestra [10.000–25.000 €] de cada divisió dins del tram [14.250–15.000); mitjana global 23,8%): CPV 98, 36,9%; 71, 35,5%; 72, 26,5%; 79, 26,4%; 50, 25,6%; 90, 24,1%; 92, 21,0%; 85, 20,3%; 80, 17,8%.Hem creuat de manera sistemàtica el portal de contractació pública de la Generalitat, el registre d'òrgans de contractació (codis PSCP i DIR3) i el registre de governs municipals (Municat), unint cada contracte amb el municipi que el va adjudicar i amb el partit que el governava en cada moment, tot per clau i no per nom. Sobre aquesta base hem aplicat les mateixes proves estadístiques que la literatura acadèmica internacional fa servir per detectar la manipulació de llindars de contractació, i ho hem fet amb un pre-registre públic que ens lliga a publicar el resultat encara que contradigui la hipòtesi de partida. Aquesta combinació, dades creuades més mètode confirmatori obert, és la que ens permet dir amb seguretat què és un patró real i què és només una impressió, i corregir-nos en públic quan les dades ens desmenteixen.
Aquest estudi existeix gràcies a les contribucions de persones com tu.
Els indicadors d'aquest informe són patrons estadístics agregats sobre dades públiques. No constitueixen acusació, ni indici penal, ni judici sobre la legalitat de cap operació concreta.
Correccions. Si detecteu un error, escriviu a correccions@menjometre.cat. Publiquem les correccions amb data i descripció.
Versió 2.1 · Publicat el 2026-06-09 · Actualitzat el 2026-06-11 · Menjòmetre Research.
Assistència d'IA: la redacció, l'anàlisi estadística i la generació de gràfics han comptat amb assistència d'intel·ligència artificial; totes les xifres s'han verificat contra les dades font, i l'especificació es va pre-registrar abans d'executar l'anàlisi.
Llicència: text CC BY 4.0 · dades derivades ODbL 1.0.
