Per què el Govern Illa adjudica a Huawei la xarxa que connecta els nostres jutjats, hospitals i escoles, quan la Comissió Europea recomana formalment no fer-ho i el Senat dels EUA demana revisar tot l'intercanvi d'intel·ligència amb Espanya.
El 27 de juliol del 2025, un diumenge, Salvador Illa va seure en una sala de Pequín amb directius de Huawei. Cap fotògraf hi va poder entrar. El Govern ho va descriure com una "visita de cortesia per al Mobile World Congress".[8] Tres mesos més tard, el 31 d'octubre, el CTTI va adjudicar 127 milions d'euros a una UTE catalana per substituir tota la xarxa de fibra òptica que connecta 5.419 seus del sector públic català, equipada amb tecnologia Huawei.[1][3]
Aquesta investigació documenta tres coses al mateix temps: que el Govern Illa ha pres aquesta decisió contradient textualment la recomanació formal de la Comissió Europea i alarmant el Senat dels Estats Units; que la cadena operativa que la fa possible passa per un alt càrrec del CTTI que fa tres anys era vicepresident europeu de Huawei i per 28 reunions de lobby registrades en 20 mesos; i que el patró encaixa amb una estratègia més àmplia, ja documentada a Madrid, on el Govern Sánchez ha adjudicat altres contractes a Huawei amb el mateix entorn de consultoria política. Que un executiu prengui aquesta mena de decisions forma part del seu paper institucional; el problema apareix quan ho fa sense haver-te explicat per què, contra el criteri textual dels nostres principals socis i amb una cadena operativa que mereix preguntes que avui encara estan pendents.
Tot el que llegiràs prové de dades formalment públiques que ningú havia creuat de manera sistemàtica: el portal de contractació pública, el registre de grups d'interès de la Generalitat, la fitxa pública d'alts càrrecs i el text íntegre del contracte. Les dades existeixen. La pregunta és per què no s'havien posat juntes abans.
Aquesta investigació és possible gràcies a persones com tu.
Aquest és l'import base (sense IVA) de l'acord marc XCAT Connecta, codi d'expedient CTTI-2025-26, adjudicat el 31 d'octubre del 2025. Amb IVA i lots arriba a aproximadament 127 milions d'euros, la xifra que apareix als titulars. La xarxa connectarà 5.419 seus públiques del sector públic català, totes equipades amb una sola tecnologia adjudicada: Huawei.
| Què va dir | Què va fer |
|---|---|
| "Visita de cortesia per al MWC" | Reunió privada sense càmeres amb directius de Huawei |
| "Defensar els interessos de Catalunya" | Tres mesos després: 127 milions a tecnologia Huawei |
| Posició oficial del Govern: alineació amb les polítiques d'Espanya i la UE cap a la Xina | Decisió contrària a la recomanació textual de la Comissió Europea |
| "Reequilibrar el dèficit comercial" | Cap acord comercial significatiu. Centre R+D de Chery a Cornellà i delegació permanent a Pequín |
| Reunió "institucional i de cortesia" amb Huawei | Cap pregunta pública sobre la carta del Senat dels EUA |
L'acord marc connectarà aquestes 5.419 seus públiques[1]:
Les teves dades (informes mèdics, expedients judicials, comunicacions policials, dades escolars) circularan sobre maquinari d'una empresa que, per llei xinesa (Llei d'Intel·ligència Nacional de 2017, article 7), està obligada a cooperar amb els serveis d'intel·ligència del seu govern si li ho demanen.
No hi ha cap incompliment legal en l'adjudicació. La legislació espanyola actual permet aquesta decisió. La pregunta que aquest informe planteja és una altra: és aquesta la decisió que un país que sap on van els seus diners hauria pres?
Per entendre què passa al CTTI, n'hi ha prou amb seguir un sol contracte.
El responsable màxim de l'organisme que adjudica els 127 milions de XCAT es diu Demetri Rico Aguila. El Govern Illa el va nomenar el desembre del 2024 i va prendre possessió efectiva el 13 de gener del 2025. Trenta anys al sector tecnològic: T-Systems, HP, IESE.
I cinc anys, entre el 2017 i el 2022, com a vicepresident europeu de Huawei. Càrrec executiu. Documentat al seu LinkedIn, a l'Acord de Govern que el va nomenar i a una entrevista que ell mateix va concedir el gener del 2026.[4][5] Després de Huawei, fins al desembre del 2024, va dirigir una empresa de Terrassa anomenada Flexxible Information Technology SL, el producte estrella de la qual es diu FlexxSecurity.
Deu dies després de la presa de possessió, el CTTI signa un contracte de 2.989.200 € per llicències de FlexxSecurity, adjudicat a la UTE Sirt-Evolutio, amb tres oferents i expedient CTTI-2025-37.[2]
Hem extret el PDF del contracte de contractaciopublica.cat i l'hem indexat. La clàusula de presentació de les parts diu textualment:
\"REUNITS. D'una banda, el senyor Demetri Rico Aguila, director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, nomenat amb efectes a 13 de gener de 2025 […] D'altra banda, el senyor Oriol Oltra Ustrell, que actua en qualitat de Gerent […] actuant en nom i representació de la UTE SIRT-EVOLUTIO."
És una signatura. Una signatura del director gerent del CTTI al peu d'un contracte que adjudica gairebé tres milions d'euros al producte de l'empresa que ell mateix dirigia tres setmanes abans.
Cal precisar: el procediment es va obrir el 28 de novembre del 2024, abans del nomenament. La decisió tècnica d'adjudicació no va ser, doncs, personalment seva. La signatura formal del contracte sí. Cap document públic (ni Acords de Govern, ni Portal de Transparència, ni BOE, ni DOGC) recull que Rico s'abstingués a la formalització ni que declarés el seu vincle previ amb el producte. Si aquesta abstenció existeix i nosaltres no l'hem trobada, ens agradaria publicar-ho.
Aquest és el cas net que obre la porta, i la pregunta que en surt no és sobre Rico. La pregunta és per què el Govern Illa va decidir que el responsable màxim del concurs de 127 milions fos un ex-vicepresident europeu de l'empresa que finalment el guanyaria.
Si el cas Rico–FlexxSecurity és la frontissa, el patró sistèmic és el lobby. El registre oficial de grups d'interès de la Generalitat documenta 101 reunions de Huawei i Sirt amb alts càrrecs de la Generalitat des del 2018, 75 amb Huawei i 26 amb Grupo Sirt. La densitat ha anat creixent: 3 reunions el 2018, 17 el 2021, 19 el 2022, i 22 (12 Huawei + 10 Sirt) durant el 2025. Sota el Govern Illa (agost 2024 → maig 2026): 28 reunions amb 16 alts càrrecs implicats i sis departaments contactats. Aquesta densitat queda molt per sobre del que el mateix registre marca per a empreses tecnològiques de mida comparable.
Les sis dades estructurals que apareixen en aquest registre:
Aquí està la taula completa de les 28 reunions documentades, ordenades cronològicament:
| Data | Càrrec | Empresa | Tema |
|---|---|---|---|
| 04/03/2026 | Demetri Rico Aguila , director gerent CTTI · Presidència | Huawei | Visita MWC 2026 (23 dies abans de la ratificació XCAT del 27/03) |
| 30/10/2025 | Maria Galindo, sec. Polítiques Digitals · Empresa i Treball | Sirt | Proposta de projecte singular de Data Centers |
| 07/10/2025 | Joan Pérez Suñol , director TIC · Justícia i Qualitat Democràtica | Huawei | Proposta tècnica de Huawei per a l'entorn de Justícia |
| 09/09/2025 | Eva Giménez Corrons , sec. general · Presidència | Sirt | Proposta de Projecte EU Data Dock |
| 09/09/2025 | Albert Tort Pugibet, sec. Telecomunicacions · Presidència | Sirt | Projectes ciberseguretat i custòdia evidència digital |
| 09/09/2025 | Laura Caballero Nadales, directora Agència Ciberseguretat | Sirt | Acompanyant a la Sec. general i Sec. Telecom |
| 02/09/2025 | Francesc Garcia Cuyàs , gerent IDI · Salut | Huawei | Presentació nou gerent, imatge mèdica |
| 09/07/2025 | Cristina Campillo i Cruellas, DG Infraestructures Digitals · Presidència | Sirt | Centre de Dades i Fons Transició Nuclear |
| 25/06/2025 | Albert Tort Pugibet, sec. Telecomunicacions | Sirt | Projectes de defensa i ciberseguretat |
| 25/06/2025 | Laura Caballero Nadales, directora Agència Ciberseguretat | Sirt | Acompanyant, projectes de defensa |
| 25/06/2025 | David Recuenco Osa, director executiu Govern · Presidència | Huawei | Reunió de seguiment |
| 09/04/2025 | Josep Ll. Molina Morillo, director executiu Solucions TIC · Presidència | Huawei | Reunió |
| 03/04/2025 | Víctor Soria Corral, DG Activitat Econòmica · Economia | Sirt | Sinèrgies en Data Centers |
| 27/03/2025 | Alícia Romero Llano , consellera d'Economia i Finances | Sirt | Visita a les instal·lacions de Sirt |
| 06/03/2025 | Maria Galindo, sec. Polítiques Digitals | Huawei | Visita estand MWC 2025 |
| 05/03/2025 | Albert Tort Pugibet , sec. Telecomunicacions | Huawei | Obertura del Huawei Cloud Summit |
| 05/03/2025 | Cristina Campillo i Cruellas, DG Infraestructures Digitals | Huawei | Transformació digital, innovació i tecnologia |
| 05/03/2025 | Albert Tort Pugibet, sec. Telecomunicacions | Huawei | Transformació digital, innovació i tecnologia |
| 03/03/2025 | Demetri Rico Aguila , director gerent CTTI | Huawei | Visita MWC 2025 (primera reunió oficial després del nomenament) |
| 03/03/2025 | Josep Ll. Molina Morillo, director executiu Solucions TIC | Huawei | Visita institucional MWC 2025 |
| 10/02/2025 | Ester Manzano i Peláez, DG Serveis Digitals · Presidència | Sirt | Espais de dades |
| 10/02/2025 | Albert Tort Pugibet, sec. Telecomunicacions | Huawei* | Esdeveniment Diálogos Dinero La Vanguardia/Huawei |
| 04/02/2025 | Pilar Díaz Romero, delegada Govern BCN · Presidència | Huawei | Presentació empresa |
| 04/12/2024 | Isaías Táboas Suárez, president FGC · Territori | Sirt | Presentació empresa |
| 28/11/2024 | Miquel Sàmper i Rodríguez , conseller d'Empresa i Treball | Sirt | Assistència a acte organitzat per Sirt |
| 28/11/2024 | Maria Galindo, sec. Polítiques Digitals | Sirt | Visita institucional |
| 26/11/2024 | Maria Galindo, sec. Polítiques Digitals | Sirt | Presentació institucional |
| 29/10/2024 | Albert Tort Pugibet, sec. Telecomunicacions | Sirt | Presentació empresa |
*Esdeveniment registrat sota La Vanguardia, patrocinat per Huawei.
Cap d'aquestes reunions és il·legal. Totes són formalment públiques i estan al registre. El que és nou és el creuament: situar-les al costat del contracte CTTI-2025-26, del nomenament de Rico al CTTI i de l'agenda institucional del propi president d'Illa, per veure el quadre complet.
Aquesta investigació parla constantment de "Sirt i Huawei" perquè els dos noms són funcionalment inseparables al contracte XCAT: Sirt és l'adjudicatari formal; Huawei és la tecnologia que Sirt despleguarà. Convé explicar amb precisió què significa cadascun dels dos i com es connecten.
Sirt (Sistemas Integrales de Redes y Telecomunicaciones SL) és una companyia catalana fundada el 1997 a Barcelona per Froy López i David Garriga. Especialitzada en ciberseguretat, cloud i infraestructura IT, factura uns 77 milions d'euros l'any (2024). És una empresa multivendor: integra i revèn solucions de Symantec, Palo Alto, Oracle, Microsoft, Cisco, Fortinet, Check Point i Huawei, entre d'altres. En termes tècnics, Sirt és un integrador certificat que sap desplegar equipament Huawei al sector públic català, igual que desplega Cisco o Fortinet quan el client ho demana. La seva relació amb Huawei és la d'un partner-revenedor certificat, sense vincle de filial ni de franquícia.
Huawei, al seu torn, és el fabricant de l'equipament subjacent que la candidatura de Sirt-Connecta va escollir per al projecte XCAT. La candidatura podria haver escollit Nokia (com Telefónica-Cellnex), però no ho va fer.
Aquest punt és estructural i mereix nota: al concurs XCAT van presentar-se quatre ofertes. Tres van proposar tecnologia Huawei:
És a dir, el mercat espanyol d'infraestructura crítica gira massivament al voltant de Huawei, no perquè cada empresa tingui un vincle exclusiu amb el fabricant xinès, sinó perquè Espanya és l'únic gran Estat europeu que no l'ha vetat. La conseqüència directa d'aquest "no-veto" estatal (decidit a Madrid, no a Catalunya) és que les empreses que volen competir per contractes públics a Espanya en aquest segment ho fan, majoritàriament, amb maquinari Huawei per raons de preu i cobertura tècnica.
La diferència entre Sirt i els altres tres oferents amb Huawei (totes telecos més grans) està a l'historial de relació amb el CTTI.
Sirt i les seves UTE acumulen, només via CTTI i només els darrers 5 anys, més de 180 milions d'euros en contractes adjudicats. És el client tècnic principal del CTTI des del 2021, quan va entrar a l'acord marc base CTTI-2019-20164. Aquesta relació industrial fa que la mesa del CTTI valori la "solvència tècnica" de Sirt com a equivalent a la de les telecos majors, malgrat la seva facturació anual sigui inferior al valor del contracte mateix.
I aquí hi ha el detall que millor il·lustra el patró: a l'octubre del 2023, el CTTI va adjudicar a UTE Sirt-Evolutio (amb un sol oferent, 110.534 €) un projecte per "validar tècnicament 900 escomeses d'obra civil i cable de fibra òptica de seus de la Generalitat" (codi CTTI-2023-299). Sirt va auditar 900 escomeses de la xarxa pública que dos anys més tard la mateixa UTE guanyaria el contracte per substituir. L'auditor i el substituent són la mateixa empresa.
El Govern Illa nomena Rico (ex-vicepresident europeu de Huawei) al capdavant del CTTI; el CTTI valora tècnicament les ofertes; tres dels quatre oferents presenten Huawei perquè és el que el mercat espanyol té a disposició legal; entre els tres oferents amb Huawei, Sirt és l'únic amb historial industrial al CTTI (incloent l'auditoria prèvia del 2023 sobre la mateixa xarxa que ara substituirà); Sirt guanya. El resultat és que els 127 milions d'infraestructura crítica acaben a una UTE catalana de mida mitjana que despleguarà equipament xinès.
A la nostra DB hem identificat, addicionalment, 20 contractes adjudicats a Sirt amb un sol oferent. El més gran és l'CTTI-2025-185 (agost 2025, 3.512.000 € per llicències i manteniments del fabricant Check Point), adjudicat sense competència real i amb la justificació tècnica acceptada.
Aquesta composició industrial no és il·legal per si mateixa. Però un país que sap on van els seus diners hauria de poder veure el quadre complet.
L'estiu del 2025, Salvador Illa va fer un viatge oficial a la Xina de 8 dies, del 25 de juliol a l'1 d'agost. Pequín, Hefei, Wuhu, Xangai. El 27 de juliol, diumenge, va visitar la seu de Huawei a Pequín i es va reunir amb la direcció de la companyia.
Què va dir Illa: "Una visita de cortesia i institucional per agrair el suport al Mobile World Congress."
Què va dir el Govern: la reunió s'inscriu en "una estratègia alineada amb les polítiques d'Espanya i la UE cap a la Xina", segons la nota oficial del Departament de la Presidència. La trobada es presenta com una "visita institucional i de cortesia" lligada al Mobile World Congress, sense detalls sobre el contingut concret de la conversa amb Huawei.[9]
Què estava passant a fora aquella mateixa setmana:
Què va passar tres mesos després: el 31 d'octubre del 2025, el CTTI adjudica el contracte XCAT Connecta (el major contracte d'infraestructura digital de la història recent de la Generalitat) a una UTE que farà servir tecnologia Huawei.[3]
| Camp | Valor |
|---|---|
| Codi expedient | CTTI-2025-26 |
| Data d'adjudicació | 31 d'octubre del 2025 |
| Import base (sense IVA) | 105.108.263 € |
| Import amb IVA i lots | ~127 milions d'euros |
| Procediment | Obert |
| Oferents | 4 |
| Adjudicatari | UTE Sirt-Connecta |
| Tecnologia | Huawei |
| Òrgan adjudicador | Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), Departament de la Presidència |
| Horitzó d'execució | 2031 |
Cadascun dels claims d'aquesta taula contrasta una cita pública amb un fet documentat, i cadascun té font primària verificable: EFE, El Periódico[8], El País, La Vanguardia[9], la nota oficial del Departament de la Presidència, i el portal de contractació pública.[10]
L'episodi català no surt del no-res. S'inscriu en una arquitectura que té dues capes simultànies: una estructura estatal de lobby pro-Huawei al voltant del PSOE construïda des del 2019, i una penetració transversal de Huawei al sector públic català que va començar abans del Govern Illa i ha estat compartida per Govern de la Generalitat amb sigles diferents.
Acento Public Affairs, la consultora de l'ex-ministre socialista de Foment José Blanco i l'ex-ministre del PP Alfonso Alonso, va cobrar al voltant de 200.000-300.000 € l'any de Huawei mentre pressionava perquè el Govern Sánchez no vetés la xinesa de les xarxes 5G espanyoles, en contradicció directa amb la pressió dels Estats Units.[[12]] El febrer del 2026, després de superar els 10 milions de facturació, Acento va vendre's a la multinacional francesa Havas Group.[[14]]
Antonio Hernando, soci de Blanco a Acento i gestor personal del compte de Huawei, és avui Secretari d'Estat de Telecomunicacions del Govern Sánchez, és a dir, el regulador estatal del sector en el qual va fer lobby per a Huawei. La seva esposa, Anabel Mateos, també consultora sènior d'Acento amb el compte Huawei, ocupa des del febrer del 2026 el número 2 de la Secretaria d'Organització del PSOE.[[14]]
Segundo Martínez Sánchez, ex-cap de seguretat de Moncloa amb Zapatero, és avui director de seguretat de Huawei España. Emilio Prieto Andrés, ex-cap de formació de la Policia sota Zapatero i ex-assessor d'Interior a l'Ambaixada espanyola a Pequín, va ser captat per Martínez al mateix departament de Huawei.[[15]] Tots tres comparteixen una connexió personal a Lleó, ciutat natal de Zapatero. El patró no és exclusiu de Huawei: Prieto també va mediar contractes d'Interior amb Ehang Holdings, fabricant xinès de drons.
José Luis Rodríguez Zapatero apareix com a peça financera. El llibre "Todos los hombres de Sánchez", de la periodista Ketty Garat, publicat per Editorial Deusto el 2026 i objecte d'àmplia repercussió mediàtica, sosté segons la síntesi del propi mitjà i de la cobertura de premsa generalista que "el Gobierno chino pagó a Zapatero disponiendo de sus 'cupos' de petróleo venezolano" en pagament al lobby pro-5G de Huawei a Espanya.[[13]] El 19 de maig del 2026, l'Audiència Nacional va imputar Zapatero per organització criminal i tràfic d'influències al cas Plus Ultra. Sis dies abans, la Comissió Europea havia obert una investigació per esbrinar si fons europeus haurien finançat parts dels contractes Huawei a Espanya.
El resultat polític concret d'aquest lobby a Madrid és la "no-decisió" més important de la regulació espanyola del 5G: la llei espanyola de ciberseguretat 5G es va redactar deliberadament sense vetar Huawei, a diferència d'Alemanya, França, Suècia, Estònia, Lituània, Regne Unit, Romania i Dinamarca. Aquest "no-veto" estatal és el paraigua jurídic que permet que avui qualsevol administració espanyola, autonòmica o local, pugui contractar Huawei legalment per a infraestructura crítica. Sense aquest paraigua, l'adjudicació catalana de XCAT no hauria estat possible.
Huawei no va començar a entrar al sector públic català el 2024. El registre oficial de grups d'interès documenta 75 reunions de Huawei i 26 de Grupo Sirt amb alts càrrecs de la Generalitat des del 2018 (101 trobades en total). Els anys de més activitat lobby són el 2021 (17 reunions) i el 2022 (19), tots dos sota el Govern Aragonès (ERC). Sota ERC, Huawei va arribar fins al màxim nivell polític: la consellera de la Presidència Laura Vilagrà va rebre directius de Huawei al Palau de la Generalitat el 3 de novembre del 2022 "per parlar del present i futur del sector de les telecomunicacions". Altres càrrecs ERC implicats: el secretari de Polítiques Digitals David Ferrer i Canosa (3 reunions), la directora general de Societat Digital Joana Barbany, el director general d'Innovació Daniel Marco (3 reunions), la secretària de Polítiques Digitals Georgina Tost (4 reunions), el director de Ciberseguretat Tomàs Roy Català, i el director gerent del CTTI predecessor de Rico, Xavier Milà.
Però sota el Govern Aragonès, el lobby no es va materialitzar en cap contracte de gran magnitud amb Huawei. Els contractes adjudicats van ser els pre-existents (acord marc CTTI-2019-20164, encara vigent) i un encàrrec menor d'auditoria de fibra de 110.534 € (CTTI-2023-299). Ni un sol contracte amb sis o set xifres directament amb Huawei.
El contracte de gran magnitud arriba sota el Govern Illa. Quatre mesos després del nomenament de Rico al CTTI, el 31 d'octubre del 2025, s'adjudica el XCAT per 105 milions d'euros base amb tecnologia Huawei. El lobby preexistia, però només sota el Govern Illa coincideix amb una alineació política entre Catalunya i l'agenda estatal pro-Huawei que el lobby Zapatero–Acento–Hernando ha consolidat a Madrid des del 2020. La penetració tècnica preexistent es troba, per primera vegada, amb una decisió política que la materialitza en infraestructura crítica.
Aquesta és la tesi: PSC fa convergir Catalunya amb l'agenda estatal pro-Huawei que Zapatero va començar a construir el 2020, perquè comparteixen lobbistes, entorn de consultoria política i incentius amb el Govern Sánchez. La conseqüència catalana és tangible: 127 milions d'euros, 5.419 seus públiques i una sola tecnologia adjudicada.
Hi ha una peça que cal verificar i que, si es confirma, eleva el cas a una dimensió europea. El maig del 2026 va transcendir que el contracte de l'Interior amb Huawei per al sistema SITEL d'escoltes telefòniques va fer servir fons del Mecanisme Europeu de Recuperació i Resiliència (NextGenerationEU).[[16]] Brussel·les ja investiga formalment. Si XCAT també hagués estat cofinançat amb fons UE, entraria automàticament al mateix marc d'investigació. El Menjòmetre ha presentat sol·licitud de transparència a la Generalitat sota la Llei 19/2014 per esclarir-ho i actualitzarà aquest informe quan en rebi resposta.
Hi ha encara una segona pinça temporal sobre el XCAT: la Comissió Europea va presentar el 20 de gener del 2026 una proposta de regulació que donaria als operadors 36 mesos per retirar components xinesos de la infraestructura crítica un cop aprovada la llista vinculant.[[17]] El XCAT preveu acabar el desplegament el 2031. Si la regulació s'aprova el 2027, l'horitzó de retirada caduca enmig del desplegament XCAT. El contracte podria quedar legalment inviable a mig camí, amb conseqüències econòmiques pendents de qui les assumeixi.
El que aquí es descriu és una cultura de partit. PSC i PSOE no han necessitat coordinar-se en cap reunió secreta sobre Huawei perquè comparteixen la mateixa visió estratègica sobre la Xina, el mateix entorn de consultoria política i els mateixos incentius polítics. La conseqüència catalana, el contracte XCAT de 127 milions, és la baula local d'un patró estatal que avui té 16 alts càrrecs del Govern Illa al registre de grups d'interès.
Sobre Huawei, els nostres socis ho tenen escrit i signat:
Unió Europea. El 15 de juny del 2023, la Comissió Europea fa pública una declaració formal del comissari de Mercat Interior Thierry Breton, statement 23/3309 al Press Corner de la CE, en què Huawei i ZTE queden classificats com a proveïdors "materialment d'alt risc" per a les xarxes 5G de la UE i s'insta els Estats membres a aplicar les mesures restrictives previstes a la Recomanació UE 2019/534.[6] El juliol del 2025, el portaveu Thomas Regnier reitera, en declaracions recollides per EFE: "Els Estats membres han de restringir o excloure Huawei. La inacció continuada exposa la UE a un risc clar."
Alemanya, França, Suècia, Estònia, Lituània, Regne Unit, Romania, Dinamarca. Vuit estats europeus han creat llistes oficials de proveïdors de risc on Huawei figura amb restriccions formals. Cap d'aquests vuit Estats aplica un veto absolut, sinó limitacions específiques i progressives a la presència de l'empresa en infraestructura crítica. Espanya és l'excepció: la Llei 11/2022 General de Telecomunicaciones i el Real Decreto 443/2024 (Esquema de Seguretat 5G), impulsats pel Govern Sánchez, es van redactar deliberadament sense vetar Huawei.
Estats Units. Carta signada el 17 de juliol del 2025 per Tom Cotton (R-Arkansas, president del Senate Intelligence Committee) i Rick Crawford (R-Arkansas-01, president del House Permanent Select Committee on Intelligence), dirigida a Tulsi Gabbard, Directora d'Intel·ligència Nacional: "Demanem una revisió completa dels acords d'intercanvi d'intel·ligència amb Espanya, atès el risc que la informació classificada que compartim acabi sent accessible per al Partit Comunista Xinès a través dels contractes que el Govern espanyol manté amb Huawei."[7]
El paraigua jurídic que permet a Catalunya adjudicar XCAT a Huawei és, per tant, una decisió política espanyola que contradiu explícitament les recomanacions textuals dels nostres socis europeus i atlàntics.
Aquesta és la part on parem de mirar números i parem de mirar declaracions.
L'XCAT Connecta connectarà:
Aquestes són dades sensibles. Les xifres més recents de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades confirmen que Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més incidents notificats al sector públic. La protecció d'aquestes dades determina si una administració és resilient o queda exposada davant incidents que poden afectar centenars de milers de ciutadans.
La pregunta que el Govern Illa hauria d'haver respost públicament (i no ho ha fet) és aquesta: qui controla el maquinari que processa les dades del teu metge, del teu fill i de la policia del teu barri?
Aquest informe defensa una hipòtesi explícita: el Govern Illa està adjudicant la infraestructura digital crítica del sector públic català a un proveïdor que els principals socis i aliats de Catalunya (Unió Europea i Estats Units) recomanen formalment excloure, sense haver-ho explicat públicament, i en sincronia amb la mateixa orientació que el Govern Sánchez aplica a Madrid. El mecanisme operatiu que la fa rellevant és el següent: durant el mandat del director gerent que fa tres anys era vicepresident europeu de Huawei, l'organisme que dirigeix ha adjudicat contractes a Sirt (l'integrador històric de Huawei a Catalunya) i al producte de l'empresa que ell mateix havia dirigit fins al 2022, sense que consti públicament cap acta de recusació ni cap document de separació formal de funcions. La incorporació al sector públic d'un perfil tècnic provinent de la indústria és, en si mateixa, habitual i legítima; el que requereix explicació pública és la separació de funcions durant el mandat. Aquesta hipòtesi és falsable: si el Govern Illa publica els documents que mostrin (a) per què es desestima la recomanació UE, (b) per què Rico no es va abstenir formalment en CTTI-2025-37, (c) què es va parlar a Pequín el 27/07/2025, l'informe quedarà revisat. Mentre aquests documents no apareguin, la hipòtesi es manté.
Aquest dossier funciona com a llista de preguntes pendents amb força documental suficient perquè s'hagin de respondre públicament. Les que segueixen són les preguntes concretes que el Govern Illa hauria d'haver respost públicament i no ho ha fet. Són les preguntes que un Parlament que vol fiscalitzar pot fer formalment en seu parlamentària.
Si aquestes preguntes obtenen resposta oficial, l'estat de la qüestió millorarà substancialment. Mentre no l'obtinguin, la decisió continuarà sent una decisió política presa sense rendició de comptes pública.
La pregunta que queda.
Et juguen el control de les dades del teu metge, del teu fill i de la policia del teu barri amb un proveïdor que la Unió Europea recomana formalment excloure i sobre el qual el Senat dels Estats Units demana revisar tot l'intercanvi d'intel·ligència amb Espanya, i ningú del Govern Illa no t'ha explicat per què.
Aquest informe l'ha pogut produir el Menjòmetre perquè tenim totes les fonts de dades públiques integrades en una mateixa infraestructura tècnica i creuables en minuts, no en mesos. Les fonts que han alimentat aquesta peça són les següents:
ybgg-dgi6.entity_id i per data.El nucli tècnic és el que fa la diferència: hem creuat 1,5 milions de contractes amb 5,94 milions de fragments de PDFs de contractes indexats semànticament (bge-m3, embeddings halfvec de 1024 dimensions amb cosinus, índex HNSW de pgvector). Això vol dir que el text íntegre del contracte CTTI-2025-37 (la signatura de Rico al peu del contracte de FlexxSecurity) és consultable per cerca semàntica, no només per text exacte: una consulta de tipus "contracte adjudicat sense competència a empresa de l'ex-càrrec del CTTI" retorna el fragment rellevant en mil·lisegons.
Aquesta infraestructura, base de dades unificada + corpus de PDFs indexat semànticament + creuament amb registre lobby i fitxa de càrrecs, és el que permet que una investigació com aquesta es pugui produir des d'un portal de fiscalització ciutadana, sense un equip d'investigació amb fonts internes. Aviat l'obrirem a la ciutadania perquè qualsevol persona o periodista pugui fer les seves pròpies investigacions sobre la despesa pública catalana. Si vols ser dels primers a provar-la, deixa el correu a menjometre.cat o subscriu-te al butlletí.
Aquesta investigació és possible gràcies a persones com tu.
Pregunta de la investigació. Quins fets verificables emergeixen quan es creuen el portal de contractació pública, el registre oficial de grups d'interès, els fragments PDF dels contractes signats i la fitxa pública d'alts càrrecs al voltant de l'adjudicació del contracte XCAT Connecta (CTTI-2025-26)?
Fonts de dades creuades.
contractes_cat (ybgg-dgi6), 1,5 M registres, finestra 2015–2026, llicència CC-BY-4.0. Identificadors usats: codi_expedient, cif adjudicatari, organ, amount, num_bidders.lobby_meetings (Menjometre). 73 reunions Huawei documentades 2018–2026. Identificadors: meeting_date, official_name, entity_id, topic.document_chunks): 5,94 M passatges amb embeddings semàntics (bge-m3, halfvec 1024d). Font: contractaciopublica.cat (source_type='contract_pdf'). El PDF de CTTI-2025-37 és identificat per source_url i citat verbatim.Processament. Tota la composició s'ha fet amb dades públiques i obertes. Cap dada s'ha exclòs ni filtrat. El text íntegre del contracte CTTI-2025-37 és reproduïble: document_chunks indexa els 12 fulls del PDF de formalització i la clàusula identificativa de les parts és reproduïble per consulta SQL al nostre repositori.
Verificacions creuades (regla Bellingcat OSHIT, mínim 2 fonts independents per claim load-bearing).
Limitacions. El text íntegre de la carta Cotton-Crawford és accessible per resum de premsa; el PDF original (dni_letter.pdf) requereix sol·licitud formal i no hem pogut citar-lo verbatim en la seva extensió completa. La identitat dels executius de Huawei presents a la reunió del 27/07/2025 no és pública; cal sol·licitud de transparència a la Generalitat sota la Llei 19/2014. La participació exacta de Huawei en l'estructura de la UTE Sirt-Connecta no és pública: la UTE és l'adjudicatari formal, i el subministrament de Huawei queda dins de la cadena interna de proveïment.
Assistència d'IA. El cribratge inicial dels 5,94 M de fragments PDF i el creuament inicial de les reunions de lobby contra el portal de contractació s'ha fet amb assistència d'IA. Tota cita verbatim i tota afirmació quantitativa ha estat verificada a mà contra font primària abans de publicació. La redacció final ha passat per un revisor humà i per un filtre de control de veu de marca.
Dret de resposta. Aquest informe està concebut com a sol·licitud pública de resposta. Convidem el Govern de la Generalitat, el CTTI, l'empresa Sirt i Huawei Technologies España a contestar les preguntes plantejades a la secció "Les preguntes que cal que el Govern Illa respongui al Parlament", sigui per via parlamentària, sigui per escrit a correccions@menjometre.cat. Per a aquesta primera edició, el Menjòmetre no ha rebut resposta del Govern, del CTTI, de Sirt ni de Huawei Technologies España a les preguntes plantejades. La peça s'actualitzarà amb les respostes que rebem.
Llicència. Aquest informe es publica sota llicència Creative Commons BY 4.0. Les dades derivades són reutilitzables sota ODbL 1.0.
Versió. 1.1 · Publicat 2026-05-25 · Última actualització 2026-05-26.
Cada referència aporta dues o més fonts independents quan és possible (regla Bellingcat OSHIT). Es prioritzen les fonts primàries (documents oficials, registres públics, transcripcions verbatim) sobre les secundàries (cobertura periodística).
301048969) publicat al portal de contractació pública de Catalunya: descàrrega directa. La clàusula REUNITS, a la primera pàgina, identifica verbatim com a signant per part del CTTI el "Sr. Demetri Rico Aguila, com a director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació".Els indicadors d'aquest informe són patrons estadístics agregats sobre dades públiques. No constitueixen acusació, ni indici penal, ni judici sobre la legalitat de cap operació concreta. Les persones citades (Salvador Illa, Demetri Rico Aguila, Albert Tort Pugibet, Oriol Oltra Ustrell, els membres del Consell del CTTI) gaudeixen de la presumpció d'innocència i no estan investigades per cap delicte vinculat al cas XCAT. La majoria de contractes públics són legítims i necessaris. L'objectiu del Menjòmetre és millorar la transparència i l'accountability, no acusar. Els contribuents són els stakeholders últims dels diners públics.
Si hi ha imprecisions, dades errònies o nou material rellevant que esmeni qualsevol punt d'aquest informe, l'equip editorial del Menjòmetre està disponible per a la correcció pública: correccions@menjometre.cat.