La torre, l'hospital i els noms de sempre

A l’entrada de Barcelona ha aparegut una torre de luxe de 100 metres. Just al costat hi anirà el nou Hospital Clínic, una inversió pública d’uns 1.700 milions. La torre, ja acabada, estava venuda a un fons internacional abans d’aixecar-se. I al voltant de la decisió pública sobre el Clínic, un mateix despatx d’arquitectura apareix tres vegades: va co-signar l’estudi sobre on situar-lo, dirigeix el màster que nodrirà els plecs del concurs, i ha cobrat del mateix Consorci promotor una sèrie de sis contractes menors d’assessorament, quatre d’ells de 14.500 €, just per sota del llindar de 15.000 €. Cap mitjà no havia connectat fins ara aquests contractes amb els altres dos rols.

En curt

A l’entrada de Barcelona, el nou Hospital Clínic, una inversió pública de 1.700 milions, comparteix cantonada amb una torre de luxe de Sacresa i José Elías que ja estava venuda al fons Hines abans d’aixecar-se. Al voltant de la decisió pública sobre el Clínic, un mateix despatx d’arquitectura hi apareix tres vegades, una d’elles amb una sèrie de sis contractes menors d’assessorament del Consorci promotor, quatre d’ells de 14.500 €, just per sota del llindar de 15.000 €.

La torre que ha aparegut al capdamunt de la Diagonal

Qui pugi per la Diagonal o per la Ronda de Dalt ho ha vist: al capdamunt, gairebé a la frontera amb Esplugues de Llobregat, s’hi ha plantat una torre de vidre de 100 metres. Es diu Tower One (es comercialitza com a «Aparto Diagonal»): 25 plantes, 526 habitacions d’allotjament flexible i una piscina amb terrassa a la planta 22. La dissenya el despatx Batlleiroig i la construeix Sorigué, sota la promoció «By Sacresa»^[9].

La pregunta natural és per què s’aixeca just aquí. La resposta és el que vindrà al costat: el nou Hospital Clínic. És una operació pública d’unes 70 hectàrees al capdamunt de la Diagonal, a la frontera entre Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet, amb una inversió global d’uns 1.700 milions d’euros, una ampliació de la línia 3 del metro i obertura prevista cap al 2035. El consorci promotor es va constituir el 12 de gener de 2026^[10].

Sobre el mateix terreny, doncs, conviuen dues coses de naturalesa molt diferent: un equipament sanitari públic de primer ordre i una promoció immobiliària privada ja tancada. La torre es va lliurar el desembre de 2025, però el seu destí estava decidit des de molt abans: el fons Hines (a través del seu European Value Fund 3) en va signar la compra anticipada el 29 de març de 2023 per gairebé 90 milions d’euros, amb finançament del Banc Santander^[15].

Aquest informe no analitza el valor del sòl ni qui hi guanya. Analitza una cosa més acotada i verificable amb dades obertes: com es reparteix la contractació pública al voltant del projecte, i un patró de concurrència de rols que el marc legal de contractació demana prevenir i gestionar. Un apunt previ per evitar una inferència fàcil: el certificat del Ple d’Esplugues del 26 de novembre de 2025 recull la fórmula d’un «increment d’aprofitament suficient» per costejar la urbanització, però segons la documentació consultada aquest increment s’atribueix a les parcel·les de Nestlé i de la Generalitat per finançar el cobriment de la Ronda de Dalt, no a les torres privades, que pertanyen a una modificació urbanística adjacent però diferenciada^[11].

L’actualitat hi posa urgència de calendari: el concurs internacional d’arquitectura del nou Clínic es convoca el juliol de 2026, just quan Barcelona és Capital Mundial de l’Arquitectura i acull el Congrés Mundial d’Arquitectes (UIA, del 28 de juny al 2 de juliol de 2026), i els plecs —que segons l’Hospital Clínic «serviran de referent i inspiració» a partir dels treballs del màster— encara no s’han publicat^[21][22].

Context

Què diu la llei sobre la concurrència i els conflictes d’interès. A la contractació pública, la concurrència és la regla: la Llei 9/2017 de contractes del sector públic (LCSP) consagra la publicitat, la transparència i la igualtat de tracte com a principis (art. 1). L’adjudicació directa via contracte menor (art. 118) i el negociat sense publicitat (art. 167-168) són excepcions taxades. L’article 64 LCSP obliga els òrgans de contractació a prevenir, detectar i resoldre conflictes d’interès, i els articles 23-24 de la mLlei 40/2015 estableixen el deure d’abstenció de qui tingui un interès personal o hagi prestat serveis professionals a la part interessada en els dos últims anys. La gestió correcta d’un conflicte (per exemple, una abstenció degudament declarada) pot explicar plenament uns fets que, vistos només des de fora, semblin una concurrència de rols^[18][19]. L’Oficina Antifrau de Catalunya descriu els conflictes d’interès com un «risc» per a la integritat, i adverteix expressament que aquest risc no s’ha de confondre amb cap conducta efectiva: el que la norma persegueix és que la situació es previngui, es declari i es gestioni, no pas que mai existeixi^[20].

Conclusions principals

• Un mateix despatx, Sanabria & Planas-Gallego, Arquitectos, SLP (CIF B65620148), que opera comercialment com a SPG arquitectura, apareix en tres moments de la decisió pública sobre el nou Clínic: l’estudi sobre la ubicació, la direcció d’un màster els treballs del qual «formaran part dels plecs» del futur concurs, i un contracte d’assessorament adjudicat pel mateix Consorci promotor^[2][4][5].
• Aquest assessorament no és un sol contracte: el Consorci Hospital Clínic ha adjudicat, entre 2022 i 2024, quatre contractes menors d’assessorament arquitectònic per al nou Clínic —tres d’ells de 14.500 €, just per sota del llindar de 15.000 €— repartits entre dos despatxos que comparteixen el cognom de l’arquitecte Ramon Sanabria però amb CIF diferents (B65620148 i B63515472)^{[2][23][24][25]}.
• El mateix despatx té 8 contractes públics per 3.941.943,19 € (sense IVA) entre 2018 i 2026, amb una puntuació Menjòmetre de 73,87 sobre 100^[1]. El més gran, 3.466.935,19 €, correspon a l’ampliació de l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella (no al nou Clínic) i l’adjudica Infraestructures.cat el gener de 2026 per negociat sense publicitat amb un sol licitador^[3].
• La torre, ja acabada, tenia comprador tancat des del 2023, abans d’aixecar-se: el fons Hines, per gairebé 90 milions, amb finançament del Santander^[15]. Al vehicle promotor s’hi ha vinculat, a més de la família Sanahuja (Sacresa), l’empresari José Elías amb un 25 % aproximat via Audax^[14].
• Sobre els contractes dels quals es publica el nombre de licitadors, els òrgans implicats mostren taxes altes d’adjudicació amb un sol licitador: fundació de recerca IDIBAPS, 99,9 %; Consorci Hospital Clínic, 54,7 %; Infraestructures.cat, 14,1 %^[8].

El cor de la història: un despatx, tres rols

El nucli verificable d’aquest informe no és l’urbanisme de les torres, sinó una convergència de rols al voltant del projecte hospitalari públic. Cal distingir amb cura dues coses que el relat popular tendeix a barrejar: el disseny de les torres privades és de Batlleiroig i GCA Architects; els rols que descrivim aquí recauen en l’arquitecte Ramon Sanabria i en el despatx que porta el seu nom, Sanabria & Planas-Gallego (SPG arquitectura), i tenen com a objecte el nou Hospital Clínic.

Els tres moments documentats són:

1. Estudi d’emplaçaments. Ramon Sanabria, juntament amb el doctor Ramon Canal, va ser un dels comissionats que van signar l’estudi sobre els possibles emplaçaments del nou Clínic, que en va identificar vuit i que forma part del procés que el va acabar situant al capdamunt de la Diagonal^[4].
2. Conformació dels plecs. Sanabria coordina el Màster d’Arquitectura Hospitalària —impulsat per l’Hospital Clínic, la UB i la UPC—, els treballs del qual «serviran de referent i inspiració per a la redacció dels plecs» del concurs internacional, segons el mateix Hospital Clínic^[5]. El concurs es convoca el juliol de 2026 i el guanyador, que es coneixerà el primer trimestre de 2028, rebrà un contracte d’uns 109 M€^[21].
3. Contractes d’assessorament. El Consorci Hospital Clínic ha adjudicat, entre 2022 i 2024, una sèrie de contractes menors per a l’«assessorament arquitectònic i urbanístic» del nou Clínic a despatxos vinculats al nom de Ramon Sanabria^[2][23][24].

Cada rol, per separat, ja s’havia explicat a la premsa o als webs institucionals. El que les dades de contractació pública afegeixen, i que fins ara no s’havia posat en relació amb els altres dos, és el tercer: una sèrie de contractes menors d’assessorament del mateix Consorci promotor, que es poden consultar fitxa a fitxa al portal públic.

«Assessorament Arquitectònic i urbanístic del Nou Hospital Clínic.»

— Contracte 10182476, objecte declarat · publicació a contractaciopublica.cat^[2]

I aquest contracte no està sol. El mateix Consorci Hospital Clínic ha adjudicat, entre 2022 i 2025, sis contractes menors per al mateix objecte —l’assessorament arquitectònic i urbanístic del nou Clínic—, repartits entre el despatx que porta el cognom de Ramon Sanabria (sota dos CIF) i el mateix arquitecte a títol personal:

Font: portal de contractació pública^{[2][23][24][25][28][29]}. Els tres adjudicataris —dos CIF (B63515472 i B65620148) i l’arquitecte Ramon Sanabria Boix a títol personal— corresponen a la mateixa pràctica professional, l’estudi que opera comercialment com a SPG arquitectura; si constitueixen o no un únic «operador econòmic» als efectes de l’article 99.2 LCSP caldria verificar-ho al Registre Mercantil. Alguns expedients menors no consignen el CIF al camp estructurat del portal i s’han atribuït pel nom de l’adjudicatari.

És aquí on la norma es tensa amb més claredat. L’article 64 LCSP demana als òrgans de contractació prevenir i resoldre els conflictes d’interès, i els articles 23-24 de la Llei 40/2015 estableixen el deure d’abstenció de qui té un interès personal o ha prestat serveis professionals a la part interessada en els dos últims anys. Qui contribueix a definir les bases d’un concurs en què pot tenir un interès econòmic és, exactament, el supòsit que aquestes normes volen gestionar^[18][19]. El que la llei exigeix no és que la situació no existeixi mai, sinó que es declari i es gestioni: amb una abstenció, amb murs d’informació, o amb l’exclusió del concurs de qui n’ha conformat les bases. Si aquesta gestió s’ha produït, l’observació queda explicada. Caldria verificar-ho amb l’expedient del contracte i amb els plecs del concurs quan es publiquin.

El despatx, vist des de les dades

A la base de dades de Menjòmetre, l’entitat Sanabria & Planas-Gallego (CIF B65620148) acumula 8 contractes públics per 3.924.035,19 € (sense IVA) entre 2018 i 2026, sense cap subvenció. La seva puntuació Menjòmetre és 65,49 sobre 100, impulsada sobretot pel volum de contractació concentrat en l’arquitectura d’infraestructura sanitària^[1]. Aquesta xifra demana context: gairebé el 88 % del volum correspon a un sol encàrrec —el projecte d’ampliació de l’Hospital de Calella—, i la pràctica concorre habitualment en unió temporal d’empreses (UTE) amb altres estudis, de manera que el seu rastre real es reparteix entre diversos CIF.

A banda d’aquests contractes propis, la mateixa pràctica concorre en dues grans unions temporals d’empreses (UTE), que són entitats jurídiques separades amb CIF propi i no estan incloses en el total anterior:

Font: [1]. Càlcul: vegeu Mètode §5. La taula superior recull l’entitat amb CIF B65620148. La mateixa pràctica també factura sota R. Sanabria Arquitectos Asociados (B63515472) i a nom de l’arquitecte Ramon Sanabria Boix —els sis menors del Consorci Clínic de la taula anterior— i concorre en les UTE de Calella, Joan XXIII i Sant Pau. Calella i Joan XXIII són encàrrecs adjudicats per negociat de l’article 168.d LCSP, és a dir, l’adjudicació al guanyador d’un concurs de projectes previ; en aquest supòsit, que hi hagi un sol licitador (o només els convidats del concurs) és el resultat estructuralment esperat, no una anomalia^[23][26][27].

Dues observacions, llegides amb el dictamen jurídic intern al davant. La primera, que convé desinflar: el contracte més gran, de 3,47 milions, és per a una obra a l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella —no al Clínic— i s’adjudica per negociat sense publicitat amb un sol licitador. Aquí no hi ha anomalia. La fitxa del portal i la nota del Govern acrediten que Calella va sortir primer com a concurs de projectes, i el negociat posterior és l’adjudicació al guanyador d’aquell concurs, el supòsit taxat de l’article 168.d LCSP. En aquest marc, un sol licitador és el resultat esperat, no un senyal. La pràctica de Sanabria opera així en els seus grans encàrrecs hospitalaris: guanya el concurs de disseny i rep el negociat de redacció i direcció d’obra, com també a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, on el contracte signat el 2019 invoca expressament aquest article^[3][26][27]. La segona, i la més rellevant: l’assessorament del Clínic no és un únic contracte de 14.500 €, sinó una sèrie. El mateix Consorci Hospital Clínic ha adjudicat, entre 2022 i 2025, sis contractes menors per al mateix objecte homogeni, quatre d’ells per exactament 14.500 €, just per sota del llindar de 15.000 €, repartits entre la mateixa pràctica sota dos CIF i el mateix arquitecte a títol personal^[23][24][25]. Hi ha un detall que pesa més que la recurrència: en dos exercicis consecutius, el mateix òrgan va adjudicar per aquest objecte més del que permet un sol contracte menor. El 2023 en va adjudicar dos que sumen 25.000 € (un de 10.500 i un de 14.500); el 2024, dos de 14.500 € que sumen 29.000 €. En tots dos anys, el mateix encàrrec supera en un sol exercici el llindar de 15.000 € que separa el contracte menor del procediment amb publicitat i concurrència. La prohibició de fraccionament (art. 99.2 LCSP) s’adreça exactament a aquesta configuració: un mateix òrgan, un objecte continuat i adjudicacions successives per sota del llindar. El test és de l’òrgan i de l’objecte, no de qui cobra, de manera que la sèrie es llegeix igual encara que els pagaments es reparteixin entre dos CIF de la mateixa pràctica i el mateix arquitecte a títol personal. L’article 118.2 va més enllà, perquè obliga l’òrgan a deixar escrit, a cada expedient de menor, que «no s’està alterant l’objecte» per esquivar els límits^[18]. Aquest document, però, no és mai públic. Els contractes menors es publiquen agregats per trimestres (art. 63.4 LCSP), amb només l’objecte, l’import i l’adjudicatari, i hem comprovat que aquests sis apareixen així, escampats en diverses publicacions trimestrals del Consorci^[33]. La justificació d’antifraccionament queda a l’expedient intern. No és, doncs, una opacitat d’aquests contractes en concret, sinó el règim del contracte menor mateix: precisament per això el fraccionament és difícil de vigilar des de fora, i per això aquesta sèrie només es pot descriure com a patró, no confirmar ni desmentir amb dades obertes. Caldria accedir als expedients per veure si es tracta d’un objecte continuat fraccionat o de necessitats anuals genuïnament diferenciades; si acrediten necessitats distintes i imprevisibles, l’indici decau. Cap dada d’aquest apartat no afirma una conducta il·lícita de cap persona ni de cap despatx.

Els qui hi posen els diners: Sacresa, José Elías i una sortida ja pactada

Si l’arquitecte és el fil que connecta la decisió pública, el costat privat de la torre té els seus propis protagonistes. La promoció la lidera el grup Sacresa, de la família Sanahuja («By Sacresa» a la documentació del projecte). La trajectòria del grup inclou el concurs de creditors del 2010, un dels més grans del cicle immobiliari espanyol, amb un passiu d’entre 1,74 i 1,8 milers de milions d’euros^[12]. A Román Sanahuja Pons li consta, a títol individual, una sanció administrativa de la CNMV de 210.000 € per ús d’informació privilegiada, confirmada pel Tribunal Suprem el 2014, i una condemna d’un any el 2013 (Audiència de Palma) en el cas Can Domenge^[13]. Són fets verificats i acotats en el temps; aquest informe no els projecta sobre l’operació actual.

La torre tampoc no ha caigut del cel sobre un solar qualsevol. El sòl on s’aixeca arrossega una història de més de trenta anys. El 1991, l’empresa Caufec (la francesa Cauval i Fecsa, després absorbida per Endesa) va presentar a l’Ajuntament d’Esplugues un pla per retirar 31 torres elèctriques d’alta tensió i soterrar-ne les línies. El finançament d’aquell soterrament es va resoldre d’una manera molt concreta: a canvi, es multiplicava l’edificabilitat de la zona. El sostre construïble va passar d’uns 30.000 metres quadrats a més de 234.000, set vegades més, sobre un terreny fins llavors qualificat majoritàriament de zona verda al Pla General Metropolità. La Generalitat va aprovar la modificació a començament de la dècada del 2000, i amb el temps la principal propietària dels terrenys va passar a ser Sacresa^[30][31]. És, justament, aquella «modificació urbanística adjacent però diferenciada» de què parlàvem al principi: la torre n’és l’últim tram, no un edifici aïllat.

Aquella requalificació va tenir més de vint anys d’oposició veïnal, i una part dels veïns la va portar als tribunals perquè la consideraven especulativa; la crisi del 2008 i el concurs de Sacresa la van deixar aturada més de cinc anys abans de revifar-se en l’actual Porta Diagonal^[32]. Res d’això, per si sol, no és una il·legalitat: el pla es va tramitar pels canals administratius ordinaris i va rebre totes les aprovacions. Però ajuda a entendre per què aquesta cantonada val el que val. El sòl s’hi ha revaloritzat a còpia de decisions públiques, primer urbanístiques i ara sanitàries.

Al capital de la torre s’hi ha vinculat també un segon nom, molt més mediàtic: l’empresari José Elías, conegut per la cadena de congelats La Sirena i pel grup energètic Audax, i sovint situat per la premsa entre les grans fortunes catalanes. Segons diversos mitjans, hi entra amb una participació al voltant del 25 % a través d’Audax, dins del vehicle Corporum Investments SL, amb Sacresa al voltant del 50 %^[14]. Convé precisar que el desenvolupament global de Porta Diagonal implica diversos promotors (entre ells Emesa) en edificis diferents, de manera que l’estructura accionarial exacta de cada immoble s’ha de mirar peça a peça.

I el desenllaç ja estava escrit abans que la grua hi pugés: la torre tenia comprador tancat des del 2023. El fons internacional Hines en va signar la compra anticipada el 29 de març de 2023 per gairebé 90 milions, amb finançament del Santander, i el lliurament va arribar el desembre de 2025^[15]. Val la pena ordenar la cronologia per no caure en una lectura fàcil: el preu es va fixar el 2023, no «el desembre de 2025».

Els qui gestionen l’obra pública: Táboas i el seu origen

Pel costat públic hi ha una figura que val la pena situar, perquè dirigeix l’empresa que ha adjudicat el contracte més gran del despatx (el de Calella). El president i conseller delegat d’Infraestructures.cat és Isaías Táboas, nomenat pel Govern de Salvador Illa (PSC) per acord del Consell Executiu de l’1 d’octubre de 2024, amb una retribució aproximada de 124.997,60 € anuals segons les dades de directius públics^[6]. Anteriorment havia presidit Renfe Operadora (2018-2023) i prové de l’entorn de José Montilla (PSC), president de la Generalitat entre 2006 i 2010, de qui va ser secretari general de la presidència^[16][17]. Infraestructures.cat gestiona un pressupost d’uns 650 milions d’euros anuals^[7]; cal descartar la xifra de «3.900 milions anuals» que circula, que correspon a un pla de mobilitat plurianual i no al pressupost de l’empresa.

Aquestes dades situen persones i imports; no estableixen cap relació entre el nomenament d’un càrrec i l’adjudicació de cap contracte concret. De fet, les dades apunten en sentit contrari: Infraestructures.cat adjudica la gran majoria dels seus contractes per concurs obert, i només el 14,1 % dels que publiquen el nombre de licitadors es van adjudicar amb un de sol^[7][8]. El que documentem aquí és un perfil de qui decideix sobre l’obra pública del país, no un indici sobre cap adjudicació.

Com adjudiquen els òrgans implicats

Una manera de posar en context aquests contractes és mirar com adjudiquen, en conjunt, els òrgans implicats. Les dades de Menjòmetre permeten calcular quina proporció dels seus contractes s’adjudica sense concurrència.

Font: [8]. Càlcul: vegeu Mètode §5. El percentatge es calcula només sobre els contractes que publiquen el nombre de licitadors, no sobre el total.

Aquí cal una cautela que pesa: el percentatge només es pot calcular sobre els contractes que publiquen quants licitadors es van presentar, i la cobertura és molt desigual. L’IDIBAPS ho publica en 28.215 dels seus 34.839 contractes, però el Consorci Hospital Clínic només ho fa en 920 de 7.470 —un 12 %—, de manera que el seu 54,7 % descansa sobre una base estreta i possiblement esbiaixada. Són indicadors de gestió, no infraccions, i s’han de llegir segons la composició per tipus de contracte. Una fundació de recerca com l’IDIBAPS tendeix a una proporció molt alta de contractes menors i d’encàrrecs per exclusivitat científica, cosa que pot explicar legítimament una taxa elevada: el 99,9 % és estadísticament cridaner, però no és per si sol un indici d’incompliment^[18]. Al Consorci Hospital Clínic, els principals proveïdors per volum són empreses farmacèutiques i de tecnologia mèdica (Gilead, Siemens Healthcare, Medtronic, Abbott, Novartis), un perfil habitual en un hospital; l’assessorament de Sanabria és un contracte menor de baix import, no un proveïdor de volum^[8].

El que en queda

Despullada de soroll, la història té dos nuclis sòlids i verificables, i tots dos apunten al mateix lloc. El primer: un mateix despatx ha intervingut en tres punts de la decisió pública sobre un hospital de 1.700 milions, i un d’aquests punts és definir uns plecs que repartiran un contracte de disseny d’uns 109 milions. El segon: el consorci que promou aquest hospital va repartir el mateix encàrrec d’assessorament en una sèrie de contractes menors que, en dos anys consecutius, sumen per sobre del llindar del menor pel mateix objecte —25.000 € el 2023 i 29.000 € el 2024—, cada adjudicació just per sota del límit a partir del qual la llei obliga a obrir el contracte a concurrència. Tot això mentre, a tocar, una torre privada ja s’ha construït i venut. La llei no prohibeix que aquesta concurrència de rols existeixi; exigeix que es previngui, es declari i es gestioni. I obliga l’òrgan a deixar escrit que no parteix un contracte per esquivar els seus propis límits.

I aquí hi ha la part bona: encara hi som a temps. El concurs no s’ha convocat, els plecs no s’han escrit i els expedients dels contractes menors no s’han fet públics. Demanar que els plecs surtin amb les regles d’incompatibilitat a la vista, que els expedients s’obrin i que el consorci expliqui per què el mateix assessorament es va trossejar en menors successius no és acusar ningú: és exactament el que la norma preveu perquè la decisió es pugui defensar després. El Menjòmetre no afirma cap incompliment; descriu un patró que, sota els articles 99.2 i 118 de la llei de contractes, caldria revisar. Mesurar qui decideix sobre els diners públics, i com es reparteixen, abans que la gran decisió arribi, és l’única garantia que tenim que aguanti l’escrutini.

Mètode

Com ho hem fet. Aquesta secció és prèvia a les conclusions, no posterior. Volem que el lector pugui avaluar les afirmacions sota les restriccions que declarem.

1 · Pregunta i hipòtesi

Pregunta: al voltant del nou Hospital Clínic, com es reparteix la contractació pública i hi ha alguna concurrència de rols que el marc legal demani gestionar? Hipòtesi falsable: si els contractes s’adjudiquessin sempre per concurrència oberta i no hi hagués cap solapament de rols sobre el mateix projecte, l’observació quedaria refutada.

2 · Fonts de dades

• Menjòmetre (Contractes del sector públic) — derivat de les Dades Obertes de Catalunya (dataset ybgg-dgi6), consultat via l’API de producció de Menjòmetre, snapshot 2026-06-30.
• Plataforma de Serveis de Contractació Pública de Catalunya — contractaciopublica.cat, fitxes d’expedient 10182476, 10139818, 10065601, 10039122 i HMB-23271, consultades 2026-06-30.
• Dades de directius i alts càrrecs públics — taula directius_publics de Menjòmetre (retribucions aproximades).
• Premsa i fonts institucionals — per als fets no continguts a la nostra base de dades (torre, operació urbanística, inversors, trajectòries), amb un mínim de dues fonts independents per afirmació de pes.

3 · Processament

Les entitats s’identifiquen per entity_id i es normalitzen per slug. Els imports es presenten sense IVA, tal com els emmagatzema la font de contractació. Les taxes de no-concurrència es calculen sobre el total de contractes de cada òrgan adjudicador. Les retribucions de directius es presenten com a aproximades perquè així consten a la font.

4 · Consultes utilitzades

get_entity(slug="sanabria-planas-gallego-arquitectos-slp")  → 8 contractes, total, score (CIF B65620148)
get_entity(slug="r-sanabria-arquitectos-asociados-s")        → 3 contractes menors del Consorci Clínic (CIF B63515472)
get_entity_contracts(slug=...)                               → detall per expedient
get_organ_top_suppliers(slug="CONSORCI-HOSPITAL-CLINIC-...") → % sense concurrència, top proveïdors
get_politician(slug="isaias-taboas-suarez")                  → rol i retribució

Les consultes s’han executat contra l’API de producció de Menjòmetre (la base de dades local no estava operativa en el moment de la recerca).

5 · Càlculs i mètriques

• % sense concurrència = contractes adjudicats per procediments sense licitació oberta (menor, negociat sense publicitat, encàrrec) dividit pel total de contractes de l’òrgan.
• Total del despatx = suma dels imports sense IVA dels 8 contractes registrats.
• Puntuació Menjòmetre = mitjana ponderada dels components (volum, concentració, recurrència, dominància), on una puntuació alta indica un patró més marcat, no una valoració de legalitat.

6 · Verificació

Els contractes menors d’assessorament del Consorci Clínic (10182476, 10139818, 10065601, 10039122) i el negociat sense publicitat (HMB-23271) s’han contrastat amb la fitxa pública a contractaciopublica.cat. La sèrie de menors s’ha trobat buscant totes les variants del nom Sanabria al cercador d’entitats i comprovant-ne el CIF de cada adjudicatari. Els fets externs (torre, operació, inversors, trajectòries) requereixen un mínim de dues fonts independents; les afirmacions amb una sola font s’han marcat i s’han mantingut fora del titular. La concurrència de tres rols de Ramon Sanabria s’ha verificat combinant premsa (rol d’ubicació i màster) amb les nostres dades de contractació (els contractes d’assessorament).

7 · Limitacions

• En el cas del negociat sense publicitat de Calella (HMB-23271), hem pogut establir el supòsit: és un negociat de l’article 168.d LCSP, l’adjudicació al guanyador d’un concurs de projectes previ de CatSalut, confirmat per la nota del Govern i pel mateix patró a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona (HTT-16208), del qual hem llegit el contracte signat, que invoca expressament aquest article. En aquest supòsit, un sol licitador és el resultat estructuralment esperat. Dels sis contractes menors d’assessorament del Clínic, en canvi, no n’hem pogut llegir cap expedient: es publiquen agregats per trimestres (art. 63.4 LCSP), amb només objecte, import i adjudicatari, de manera que la justificació escrita d’antifraccionament que exigeix l’article 118.2 LCSP queda a l’expedient intern i no és consultable públicament.
• No hem pogut verificar al Registre Mercantil si els dos despatxos del cognom Sanabria (CIF B65620148 i B63515472) constitueixen el mateix operador econòmic; la nostra base no en té dades de BORME. La sèrie de menors es documenta com a adjudicacions del mateix òrgan per un objecte homogeni, una qüestió que és independent de la identitat de l’adjudicatari.
• Els plecs del concurs internacional —convocat el juliol de 2026, amb guanyador previst el primer trimestre de 2028— encara no s’han publicat. Per tant, no podem confirmar de manera documental si incorporen els treballs del màster ni si preveuen clàusules d’incompatibilitat per a qui hi ha participat. La premsa i el Clínic apunten que «es tindran en compte» les propostes del màster, però el text dels plecs és l’única font que ho tancaria.
• El contracte de 3,47 milions per negociat sense publicitat correspon a una obra diferent (l’ampliació de l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella) i no al nou Clínic; el citem només com a part del perfil de contractació del despatx, no de l’operació del Clínic.

8 · Assistència d’IA

Aquest informe ha utilitzat assistència automatitzada per a la cerca de dades, la redacció i un dictamen jurídic preliminar intern. Cada afirmació quantitativa s’ha verificat contra la base de dades. Cap citació literal s’ha parafrasejada.

9 · Versió i data

Versió 1.2 · Publicat 2026-06-30 · Última actualització 2026-06-30 · Pròxima revisió prevista quan es publiquin els plecs del concurs internacional

10 · Llicència

• Text: CC BY 4.0
• Dataset derivat: ODbL 1.0
• Datasets font: respecten la seva llicència original (Dades Obertes de Catalunya, contractaciopublica.cat).

Limitacions i incertesa

La peça documenta una concurrència de rols i un conjunt de procediments de contractació; no documenta el que passa dins de cada expedient. Si el contracte d’assessorament porta una declaració d’abstenció correctament tramitada, o si Ramon Sanabria queda exclòs del concurs internacional pel fet d’haver-ne conformat les bases, la tensió amb els articles 64 LCSP i 23-24 de la Llei 40/2015 quedaria gestionada tal com la llei preveu. De la mateixa manera, el negociat sense publicitat de 3,47 milions està emparat en un supòsit taxat: és el seguiment d’un concurs de projectes (article 168.d LCSP), de manera que el sol licitador hi és estructuralment esperat i no constitueix per si mateix un senyal. I la sèrie de contractes menors d’assessorament del Clínic pot respondre a necessitats anuals genuïnament diferenciades; només l’examen dels expedients permetria distingir-ho d’un objecte continuat fraccionat, i precisament aquests expedients no es publiquen al portal.

Una part de la informació de context (torre, inversors, trajectòries empresarials) prové de premsa. L’hem creuat amb un mínim de dues fonts on ha estat possible, però no té el mateix grau de verificació que les nostres dades de contractació. Hem descartat deliberadament diverses xifres que circulen i que no hem pogut verificar: un suposat deute de 50 milions a Hisenda, una plusvàlua de 600 milions, l’atribució a la llista Forbes i el pressupost de «3.900 milions anuals» d’Infraestructures.cat.

Què no diu aquesta dada

Aquesta investigació presenta un patró de contractació i una concurrència de rols. No diu, ni implica, cap de les coses següents:

• No diu que cap dels contractes citats sigui il·legal ni que s’hagi adjudicat de manera incorrecta.
• No diu que cap persona hagi incomplert el deure d’abstenció; precisament, una abstenció ben gestionada explicaria els fets.
• No diu que la ubicació del nou Clínic es decidís per revaloritzar cap parcel·la privada.
• No diu que el nomenament de cap càrrec públic estigui relacionat amb cap adjudicació concreta.
• No avalua la qualitat tècnica de cap servei prestat ni el mèrit professional de cap despatx ni de cap inversor.

Referències

1. Menjòmetre, «Fitxa de Sanabria & Planas-Gallego, Arquitectos, SLP (CIF B65620148)», consultat 2026-06-30, menjometre.cat.
2. Generalitat de Catalunya, «Contracte menor 10182476, assessorament arquitectònic i urbanístic del Nou Hospital Clínic, adjudicat pel Consorci Hospital Clínic de Barcelona, 2024-12-11», Plataforma de Serveis de Contractació Pública de Catalunya, consultat 2026-06-30, contractaciopublica.cat.
3. Generalitat de Catalunya, «Contracte PE+DO. HMB-23271 (projecte executiu i direcció d’obra de l’ampliació i reforma de l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella), negociat sense publicitat, adjudicat per Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, 2026-01-20», Plataforma de Serveis de Contractació Pública de Catalunya, consultat 2026-06-30, contractaciopublica.cat.
4. «Informe dels comissionats i de la Comissió paritària per al desenvolupament del nou Hospital Clínic» (els comissionats Ramon Sanabria i Ramon Canal van presentar l’estudi sobre els possibles espais, que en va identificar vuit), Hospital Clínic de Barcelona, consultat 2026-06-30, clinicbarcelona.org.
5. «Cloenda del Màster d’Arquitectura Hospitalària, un pas clau per al futur Clínic» (direcció de Ramon Sanabria; els projectes formaran part dels plecs del concurs internacional), Hospital Clínic de Barcelona i ArqxArq, consultat 2026-06-30, clinicbarcelona.org/news/tag/ramon-sanabria.
6. Menjòmetre, «Fitxa d’Isaías Táboas Suárez, president i conseller delegat d’Infraestructures.cat» (retribució aproximada, dades de directius públics), consultat 2026-06-30, menjometre.cat.
7. Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, dades de contractació i pressupost, consultat 2026-06-30, infraestructures.cat; agregats de concurrència de Menjòmetre.
8. Menjòmetre, agregats de concurrència per òrgan adjudicador (Consorci Hospital Clínic, IDIBAPS, Infraestructures.cat), consultat 2026-06-30, menjometre.cat.
9. «Porta Diagonal firma l’entrega de Hotel Tower One a Hines a Barcelona» (100 m, 25 plantes, 526 habitacions, disseny de Batlleiroig, promoció By Sacresa), EjePrime, 2025-12-05, ejeprime.com.
10. «El futuro Clínic: una operación urbanística que generará un nuevo barrio de 70 hectáreas» (inversió global de ~1.700 M€, consorci constituït el 12-01-2026, ~300.000 m², ampliació de la L3, obertura prevista el 2035), El País, 2026-01-12, elpais.com; corroborat per l’Hospital Clínic, clinicbarcelona.org.
11. Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, «Certificat de l’acord del Ple de 2025-11-26» (es dotarà les parcel·les de Nestlé i de la Generalitat d’un «increment d’aprofitament suficient» per cobrir la Ronda de Dalt), consultat 2026-06-30, esplugues.cat (PDF).
12. «El concurso de acreedores de Sacresa arrastra a cuatro sociedades del grupo Sanahuja» (un dels concursos més grans del cicle immobiliari espanyol), La Vanguardia, 2010-06-28, lavanguardia.com; «La inmobiliaria Sacresa anuncia concurso de acreedores con una deuda de 1.750 millones», RTVE, 2010-06-28, rtve.es.
13. Sanció de la CNMV de 210.000 € per ús d’informació privilegiada (Metrovacesa), confirmada pel Tribunal Suprem el 14-11-2014: «El Supremo confirma la multa a Sanahuja por uso de información privilegiada», El País, 2014-11-19, elpais.com. Condemna d’un any de l’Audiència de Palma en el cas Can Domenge, 2013-07-23: «Munar, condemnada a sis anys de presó pel cas Can Domenge», Última Hora, 2013-07-23, ultimahora.es; Diario de Mallorca, 2013-07-24, diariodemallorca.es.
14. «Tower One Barcelona: així es el rascacielos impulsado por José Elías» (Sacresa 50 % i José Elías ~25 % via Audax dins Corporum Investments SL), El Periódico, 2025-01-30, elperiodico.com; corroborat per Expansión, 2025-01-28, expansion.com.
15. «Hines compra a Sacresa un edifici residencial a Porta Diagonal de Barcelona per gairebé 90 milions» (SPA signat 2023-03-29; lliurament desembre 2025; finançament del Santander), Idealista i Iberian Property, 2023-03-29, idealista.com.
16. «El expresidente de Renfe Isaías Táboas, nombrado presidente de Infraestructures.cat» (va exercir de secretari general de la presidència de la Generalitat entre 2006 i 2011, amb José Montilla; president de Renfe Operadora 2018-2023; nomenament a Infraestructures.cat l’1-10-2024), El País, 2024-10-01, elpais.com; corroborat per El Nacional, elnacional.cat.
17. «José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya 2006-2010», fitxa institucional de la Generalitat, consultat 2026-06-30.
18. Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), arts. 1, 64, 99.2, 118 i 167-168, text consolidat, BOE-A-2017-12902.
19. Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), arts. 23 (abstenció) i 24 (recusació), BOE-A-2015-10566.
20. Oficina Antifrau de Catalunya, «Un conflicte d’interès és corrupció?» (el conflicte d’interès com a risc per a la integritat, que no s’ha de confondre amb cap conducta efectiva), consultat 2026-06-30, antifrau.cat.
21. «El futur Hospital Clínic accelera el 2026: consorci rector, terrenys i concurs arquitectònic» (concurs internacional convocat el juliol de 2026; guanyador el primer trimestre de 2028 amb un contracte d’uns 109 M€), El Periódico, 2026-01-12, elperiodico.com; i Hospital Clínic de Barcelona, «Calendari del Nou Campus», clinicbarcelona.org.
22. «World Congress of Architects. Barcelona 2026» (Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA, del 28 de juny al 2 de juliol de 2026; Barcelona, Capital Mundial de l’Arquitectura 2026), UIA, consultat 2026-06-30, uia2026bcn.org.
23. Generalitat de Catalunya, «Contracte menor 10065601, servei d’assessorament arquitectònic i urbanístic per a l’estudi del nou emplaçament de l’Hospital Clínic, adjudicat pel Consorci Hospital Clínic de Barcelona a R. Sanabria Arquitectos Asociados (CIF B63515472), 14.500 €, 2023-03-29», Plataforma de Serveis de Contractació Pública de Catalunya, consultat 2026-06-30, contractaciopublica.cat.
24. Generalitat de Catalunya, «Contracte menor 10139818, assessorament arquitectònic i urbanístic, adjudicat pel Consorci Hospital Clínic de Barcelona a R. Sanabria Arquitectos Asociados (CIF B63515472), 14.500 €, 2024-04-18», Plataforma de Serveis de Contractació Pública de Catalunya, consultat 2026-06-30, contractaciopublica.cat.
25. Menjòmetre, «Fitxa de R. Sanabria Arquitectos Asociados, S (CIF B63515472)» (inclou el contracte menor 10039122, 248,95 €, 2022-11-08, del Consorci Hospital Clínic), consultat 2026-06-30, menjometre.cat.
26. Generalitat de Catalunya, «Contracte de serveis de redacció de projecte i direcció d’obra de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona (expedient HTT-16208), adjudicat per Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU per procediment negociat sense publicitat de l’article 168.d LCSP a la UTE Arquitectura Hospital Joan XXIII (Sanabria & Planas-Gallego Arquitectos SLP, B-CDB Arquitectura i Mario Corea Arquitectura), 2.269.900 €, 2019», text del contracte consultat a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública de Catalunya, 2026-06-30, contractaciopublica.cat.
27. Govern de la Generalitat de Catalunya, «Acord de Govern sobre l’ampliació de l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella» (l’encàrrec de redacció s’adjudica al guanyador del concurs de projectes previ de CatSalut), 2026-05-13, govern.cat.
28. Generalitat de Catalunya, «Contracte menor 10052644, servei d’assessorament arquitectònic i urbanístic, adjudicat pel Consorci Hospital Clínic de Barcelona a Ramon Sanabria Boix (persona física), 10.500 €, 2023-01-17», Plataforma de Serveis de Contractació Pública de Catalunya, consultat 2026-06-30, contractaciopublica.cat.
29. Generalitat de Catalunya, «Contracte menor 10202009, servei d’assessorament arquitectònic i urbanístic, adjudicat pel Consorci Hospital Clínic de Barcelona a Ramon Sanabria Boix (persona física), 14.500 €, 2025-03-20», Plataforma de Serveis de Contractació Pública de Catalunya, consultat 2026-06-30, contractaciopublica.cat.
30. «El pla Caufec ja omple de ciment la falda de Collserola a Esplugues de Llobregat» (origen el 1991; Caufec SA = Cauval + Fecsa Endesa; eliminació de 31 torres d’alta tensió com a excusa de finançament; Sacresa, del Grup Sanahuja, principal propietària dels terrenys), Directa, consultat 2026-07-01, directa.cat.
31. «Continua la polèmica pel pla Caufec, 15 anys després de l’inici del projecte» (per compensar el cost del soterrament, l’edificabilitat prevista al Pla General Metropolità es va multiplicar per set fins als més de 230.000 metres quadrats), 3Cat / TV3, consultat 2026-07-01, 3cat.cat.
32. «Esplugues resucita el polémico plan Caufec en el barrio de Finestrelles» (operació paralitzada més de cinc anys per l’esclat de la bombolla i la caiguda de Sacresa; contenciós veïnal que en considerava l’operació «especulativa»), El Periódico, 2015-12-04, elperiodico.com.
33. Ley 9/2017, de Contratos del Sector Público, art. 63.4 (publicitat dels contractes menors al perfil del contractant, com a mínim trimestralment, amb objecte, durada, import d’adjudicació i identitat de l’adjudicatari). Els sis expedients del Consorci Hospital Clínic apareixen publicats de forma agregada en publicacions trimestrals (M2022-4, M2023-1, M2024_2bis i equivalents) a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública de Catalunya; text de l’article a boe.es.

El que aporta Menjòmetre que no trobaràs a cap altre lloc

El que aquí has llegit no surt d’una filtració ni d’una font anònima: surt de creuar fonts públiques que normalment viuen separades. Hem agafat el portal de contractació pública de Catalunya (les fitxes d’expedient amb import, procediment i adjudicatari), les Dades Obertes de Catalunya i la nostra fitxa d’entitat per al despatx, i les dades de directius i alts càrrecs de la Generalitat per a les retribucions. Ho hem creuat fent servir com a claus el nom del despatx i el seu CIF, l’òrgan adjudicador i la finestra temporal de cada contracte. Així és com un estudi d’emplaçaments, un màster que alimenta uns plecs i una sèrie de contractes menors d’assessorament del Consorci promotor deixen de ser tres notícies soltes i es poden llegir com una mateixa concurrència de rols. La nostra feina és posar aquestes dades juntes perquè tu, que ets qui paga els diners públics, les puguis examinar.

Si creus que la nostra feina paga la pena, contribueix a sufragar els costos del Menjòmetre per seguir publicant cada dia en favor de la transparència i una millor fiscalització de la despesa pública.

La teva ajuda ens és imprescindible.

Contribueix al Menjòmetre

Avís i transparència

Avís. Els indicadors d’aquest informe són patrons estadístics agregats sobre dades públiques. No constitueixen acusació, ni indici penal, ni judici sobre la legalitat de cap operació concreta.

Independència i finançament. Menjòmetre es finança amb les aportacions dels seus lectors i no manté cap relació publicitària ni comercial amb les entitats, despatxos o càrrecs esmentats en aquest informe.

Correccions. Si detecteu un error, escriviu a correccions@menjometre.cat. Publiquem totes les correccions amb data i descripció.

Historial de versions. v1.0 publicat 2026-06-30. v1.1: reestructuració narrativa (arc de personatges, beat propi per als inversors privats), sense canvis en xifres ni fonts. v1.2: s’afegeix la sèrie completa de contractes menors d’assessorament del Consorci Hospital Clínic (quatre menors 2022-2024, dos despatxos del cognom Sanabria amb CIF diferents) i es corregeix la lectura de l’art. 99.2 LCSP; es verifica que la resolució d’adjudicació del negociat de Calella consta publicada al portal.

Eines d’IA. Aquest informe ha utilitzat assistència automatitzada per a la cerca de dades, la redacció i un dictamen jurídic preliminar intern. Cada afirmació quantitativa ha estat verificada per una persona contra la base de dades.

Mètode breu. Hem creuat el portal de contractació pública, les Dades Obertes de Catalunya i les dades de directius públics per documentar la contractació al voltant del nou Clínic i una concurrència de rols d’un mateix despatx. Vegeu la secció Mètode per al detall complet.

Autor / equip. Equip de Menjòmetre.