El «Catalunya és més segura» del president només aguanta amb un comptador que iguala un furt amb un homicidi. L'hem substituït pel Delictòmetre, que pesa cada delicte per la seva gravetat penal: menys fets, però més greus, i la violència un 29% amunt en una dècada.
El president diu que «Catalunya avui és més segura». Ho hem mesurat amb un termòmetre nou: el Delictòmetre, que pesa cada delicte segons la gravetat del Codi Penal (mètode Cambridge)[10] sobre quinze anys de dades dels Mossos. Resultat: menys fets (−10% des del 2011), més gravetat (+16%), més violència (+29% en una dècada), i els tres anys més alts de tota la sèrie són els tres últims. La seva frase només s'aguanta amb un comptador trucat, que iguala un furt amb un homicidi. El mapa sencer és obert: menjometre.cat/seguretat.
Aquest cap de setmana, el PSC de Barcelona treia pit del Baròmetre Municipal: «Barcelona millora!», i sis dades per demostrar-ho.[5] Pisos turístics, creuers, supermercats, neteja, gestió, popularitat de l'alcalde. De seguretat, ni una paraula. Al mateix Baròmetre, 1 de cada 4 veïns diu que la inseguretat és el problema més greu de la ciutat.
El mateix marc s'havia exhibit tres mesos abans, un nivell més amunt. El 22 d'abril, al Dia de les Esquadres, el president Salvador Illa davant dels comandaments dels Mossos: «Catalunya avui és més segura».[1]
Al Menjòmetre tenim la percepció que la realitat és ben diferent. Ho hem comprovat. Tot.
Aquesta eina ha estat desenvolupada gràcies a les contribucions de la ciutadanía.
La frase del president surt del recompte oficial de delictes, un comptador que suma cada fet com si tots valguessin igual: un furt, 1; un homicidi, 1. Amb aquest termòmetre, qualsevol país on baixin els furts i pugi la violència sortirà «més segur». No ho diem només nosaltres: el Col·legi Professional de la Criminologia de la Comunitat de Madrid va escriure que la taxa oficial es calcula «sin diferenciar la gravedad de los delitos» i que «la tasa de criminalidad por sí sola no explica la delincuencia real».[7]
Si «més segura» vol dir alguna cosa, vol dir que la gravetat del que pateix la gent baixa. Doncs mesurem-la. Per fer-ho hem construït un índex nou per a Catalunya, el Delictòmetre, seguint l'aproximació del Cambridge Crime Harm Index,[10] l'estàndard que la criminologia internacional recomana des de fa una dècada. Funciona en tres passos:
I es llegeix de dues maneres. En el temps: la sèrie de Catalunya pren el 2011 com a base 100, i el 2025 marca 116: un 16% més de gravetat que fa quinze anys. En el mapa: cada àrea es compara amb la mitjana catalana d'aquell any, fixada a 100, i el Prat de Llobregat marca 185, el Ripollès 30 i Ciutat Vella 619. La mateixa vara de mesurar per a tot el país, sense cap mitjana on amagar-se.
L'hem passat per quinze anys de fets coneguts dels Mossos d'Esquadra, àrea per àrea i districte a districte. La resta d'aquest article és el que marca.
Això és el que diu el termòmetre nou quan se li dona la sèrie sencera:
Des del 2011, els fets coneguts amb ubicació territorial han baixat un 10%. La gravetat ponderada del que passa ha pujat un 16%. El país té menys delictes i pitjors: la gravetat mitjana per fet ha passat de 165,7 punts (2011) a 229,0 (2025), un 38% més. I el volum total tampoc no acompanya el relat: comptant-ho tot, món digital inclòs, Catalunya ha passat de 487.821 fets coneguts el 2016 a 582.297 el 2025, un 19% més, i els anys 2023, 2024 i 2025 són els tres més alts de tota la sèrie històrica.
La composició explica el truc sencer. Del 2016 al 2025, el delicte de carrer contra el patrimoni va baixar un 6,3% (de 340.919 a 319.496 fets); el delicte de pantalla es va multiplicar per quatre (de 20.468 a 84.635), i els fets contra les persones van pujar un 28,7% (de 60.076 a 77.329). El que baixa són carteres. El que puja és violència. La frase «Catalunya avui és més segura» només aguanta si es fa servir el comptador que no distingeix les dues coses.
L'altra manera d'enterrar un problema és la mitjana. Per això hem posat l'índex al mapa, àrea policial per àrea policial:
El mapa del 2025 no és pla: està ple d'espigues. El Prat de Llobregat marca un índex de 185 sobre una mitjana catalana de 100; Barcelona, 168; l'Hospitalet, 152; Roses i Figueres, 140 i 132. A l'altre extrem, el Ripollès queda en 30. Sis vegades de distància dins del mateix país i la mateixa mètrica. Les deu àrees més castigades concentren el 64,2% de tota la gravetat ponderada amb la meitat de la població (50,2%); Barcelona sola acumula el 35,7% de la gravetat amb el 21,3% de la població. Quan el president diu «Catalunya», la mitjana esborra alhora el Prat i el Ripollès, que no comparteixen realitat delictiva en res.
I dins del mapa hi ha sèries que desmenteixen el relat una per una. L'Hospitalet de Llobregat és la capital catalana del robatori violent: 877 fets per cada 100.000 residents el 2025, el valor més alt de totes les àrees policials del país, amb el segon lloc (Badalona, 714,7) a més de 160 punts. La seva sèrie completa des del 2016: 527,5 · 507,1 · 513,3 · 595,6 · 405,4 (mínim del confinament) · 485,2 · 629,9 · 750,2 · 856,4 · 877,0. Cinc pujades interanuals consecutives, un 66% més que el 2016, i cap titular oficial.
I hi ha un mapa que en una dècada ha canviat de color: el de la violència sexual. Al Segrià, els fets coneguts d'agressions i abusos sexuals han passat de 57 a 136 casos anuals entre el 2016 i el 2025 (de 27,3 a 61,8 per 100.000 residents, amb el canvi legal del 2022 inclòs dins la sèrie), en una àrea ni turística ni metropolitana; parlem de geografia descriptiva de fets registrats, que no diu res de qui viu en un lloc ni de per què hi passa. La tendència puja a tot arreu on hi ha prou casos per mesurar-la.
Tornem al fil de les «6 dades que demostren que Barcelona millora». La seguretat era absent del guió,[5] amb el mateix Baròmetre dient que la inseguretat és el problema més greu per a 1 de cada 4 barcelonins, la segona preocupació de la ciutat, i pujant.[4] La dada té història: la inseguretat va ser la primera preocupació dels barcelonins durant tot el 2024 (28,9% al desembre d'aquell any) fins que l'habitatge la va superar, i ara torna a pujar. El fil no en diu res.
Al mapa en relleu, la ciutat que «millora» es veu així:
Aquestes són les dades de seguretat de la ciutat que el fil no ensenya:
Així es veu en viu, districte a districte:
Aquesta és la Barcelona que no cap en un fil de sis dades. No cal valorar l'enquesta de ningú: n'hi ha prou amb posar al costat del «Barcelona millora!» el mapa penal de la seva pròpia ciutat.
Si les dades de fons diuen això, d'on surt la frase del president? D'un trimestre i de quatre decisions de mesura. La xifra que va citar al Dia de les Esquadres és certa: el primer trimestre del 2026 va tancar amb 8.854 fets menys que un any abans, un −6,28%.[3] El que no va dir és de què es compon:
| La decisió honesta | El titular que hauria sortit |
|---|---|
| Pesar cada delicte per la seva gravetat | «La gravetat mitjana del delicte a Catalunya és un 38% més alta que fa quinze anys» |
| Mirar la sèrie sencera, no un trimestre | «Catalunya encadena els tres anys amb més delictes de la seva història» |
| Separar carteres i persones | «La violència puja un 29% en una dècada; els furts baixen» |
| Mirar el mateix trimestre sencer | «Cap indicador de violència millora al primer trimestre» |
El 61,8% de la baixada són furts. La meitat superior de la taula és patrimoni; la inferior són persones, i no n'hi ha ni una que millori. D'aquesta taula al titular hi ha quatre passos, i el primer ja l'has vist: triar un termòmetre que no distingeix un furt d'un homicidi.
El segon: triar la finestra. Un trimestre, quan la sèrie sencera encadena els tres anys més alts de la història. Per això aquest informe publica sèries completes al costat de cada tendència.
El tercer: triar l'àmbit. El «total» arrossega un territori invisible: el 14,5% dels fets del 2025 (84.635, la immensa majoria estafes i fraus en línia) no passen a cap carrer; el 2011 eren el 0,4%. Quan se separa, fins i tot el trimestre celebrat canvia de cara: les estafes van baixar un 5,6% en línia però van pujar un 10,8% al territori.
El quart: reciclar el número. El president ha dit «−6,3%» dues vegades aquesta primavera amb dos significats diferents: el 22 d'abril, a l'Acte Nacional del Dia de les Esquadres, com a descens total del trimestre;[1] el 25 d'abril, en roda de premsa al Palau, com a descens dels furts del gener i el febrer.[2] Quan el mateix percentatge serveix per a dues coses distintes, el que s'està triant és el relat, no la dada.
Alguns mitjans ja havien apuntat al juny que el descens del total convivia amb l'augment dels delictes violents.[9] El que no s'havia publicat mai és el quadre sencer. Amb les mateixes dades oficials i una decisió honesta diferent a cada pas, els titulars d'aquesta primavera haurien estat aquests:
| Primer trimestre 2026 vs 2025 | Variació de fets |
|---|---|
| Furt | −5.470 |
| Robatori amb força | −1.049 |
| Danys | −849 |
| Robatori a l'interior de vehicle | −559 |
| Ocupació d'immobles | −464 |
| Estafes | −341 |
| Homicidi consumat | +1 (de 12 a 13) |
| Temptativa d'homicidi | +3 (de 66 a 69) |
| Segrest | +2 (d'1 a 3) |
| Agressions i abusos sexuals | +7 (de 946 a 953) |
Cap d'aquests titulars és nostre: tots surten de les mateixes dades obertes dels Mossos que sustenten el «−6,3%». La diferència és qui tria, i què vol que llegeixis.
Tres conclusions, numerades i amb totes les dades publicades al darrere:
Quan cada decisió de mesura cau sempre del costat que afavoreix el Govern, el resultat deixa de dir-se estadística. Un país que es declara segur deixa de mirar on fa mal; les dades diuen que Catalunya encara no s'ha guanyat el dret a deixar de mirar.
Tot el que has llegit fins aquí surt d'una eina que des d'avui és pública, oberta i sense registre: la nova secció de seguretat del Menjòmetre. El que hi trobaràs:
La metodologia no ens l'hem inventada, i això és part de la força de l'eina. El Delictòmetre segueix el Cambridge Crime Harm Index, formulat el 2016 per Sherman, Neyroud i Neyroud a la Universitat de Cambridge: pesar cada delicte pels dies de presó de referència que la llei li assigna, en lloc de comptar-los tots iguals.[10] La idea ha fet carrera a l'estadística oficial: l'oficina nacional d'estadística britànica (ONS) va desenvolupar el 2016 un Crime Severity Score per a Anglaterra i Gal·les,[11] i el Canadà publica des del 2009 el Crime Severity Index de Statistics Canada, ponderat amb les sentències reals dels tribunals.[12] El que no existia enlloc és aquest índex aplicat a Catalunya amb aquest nivell de detall: 51 àrees policials, 10 districtes de Barcelona, cada tipus penal i quinze anys de sèrie. Això és el que hem construït.
Amb l'escala del Delictòmetre, un homicidi val vint furts. Es pot discutir, com qualsevol pes, i per això l'hem recalculat de tres maneres: amb els pesos oficials, sense ponderar res, i amb els pesos capats per treure pes als delictes més greus. El podi territorial no es mou en cap de les tres versions. Qui vulgui discutir el termòmetre, que el discuteixi: està publicat sencer, amb la taula de pesos i totes les consultes.
La pregunta que el «−6,3%» no respon te la pots respondre tu: què passa on visc jo, amb quin delicte, i des de quan. És a menjometre.cat/seguretat.
Catalunya guanya seguretat per a les carteres i en perd per a les persones. Aquesta és tota la distància entre el titular i el país.
No atribuïm la pujada de la violència a cap causa: ni política, ni penal, ni demogràfica. No diem que «cada delicte sigui més greu que abans» (el que canvia és la composició del total), ni que els fets coneguts siguin tota la criminalitat real (són els que arriben a la policia), ni res de ningú que visqui en una zona d'índex alt: és associació territorial, no causalitat. On la mostra és petita, no publiquem comparacions. Dos límits més que el lector ha de conèixer: els fets coneguts depenen també de la propensió a denunciar (part de la pujada de les estafes territorials, un +10,8% el trimestre, pot recollir més denúncia i no només més delicte), i cap enquesta de percepció nostra acompanya aquestes dades: mesurem fets registrats, no por. Quan una dada nostra es pugui llegir de dues maneres, publicarem les dues. Les posicions públiques del Govern i del PSC de Barcelona se citen literalment i datades a les fonts; no hem demanat comentaris addicionals per a aquesta peça.
Aquesta investigació és possible gràcies a les contribucions de la ciutadanía.
Fets penals coneguts dels Mossos d'Esquadra (dades obertes de la Generalitat),[3] 2011-2025 més el primer trimestre del 2026, agregats per àrea bàsica policial, districte de Barcelona i tipus del Codi Penal; taxes sobre població resident del padró; el descens trimestral es contrasta també amb el Balanç de Criminalitat oficial del Ministeri de l'Interior de l'Estat espanyol, que dona un −6,0% per a Catalunya en el seu propi univers.[8] L'índex ponderat per severitat penal (Delictòmetre) multiplica cada fet pels dies de presó de referència del seu tipus penal, amb la mitjana catalana fixada a 100; la taula de pesos és pública. Les captures d'aquest article són del producte en funcionament i mostren fets amb ubicació territorial (497.662 el 2025); el total amb el món digital és de 582.297, i tots dos àmbits queden identificats a cada xifra. Cada xifra ha estat reproduïda de manera independent per dos processos de verificació separats; l'índex s'ha recalculat amb tres esquemes de pesos (oficial, sense ponderar, capat) i el rànquing territorial no canvia; les tres ruptures legals de la sèrie (2010, 2015, 2022) estan senyalitzades; el territori virtual s'exclou dels càlculs territorials i es reporta a part. Les composicions de les categories editorials (carrer, pantalla, persones) estan declarades subtipus a subtipus al fitxer de dades publicat, amb comprovació de suma contra el total; el trimestre es compara sempre amb el mateix trimestre de l'any anterior. Tall de dades: 12 de juliol del 2026. Metodologia completa, límits i totes les consultes: menjometre.cat/seguretat/informe.
Hem creuat quatre fonts que ningú havia posat al costat: les dades obertes dels Mossos d'Esquadra (fets penals coneguts per àrea policial, districte i tipus, 2011-2026), el padró de població resident (Idescat/INE), el Baròmetre Municipal oficial de Barcelona i les declaracions públiques arxivades del Govern i del PSC de Barcelona, datades i literals. El creuament es fa per territori i per any: cada taxa uneix fets i població del mateix lloc i moment, i cada titular oficial es confronta amb la sèrie completa de la mètrica que invoca. D'aquí surt el que cap nota de premsa explica: quina part del descens són furts, on viu la violència que puja i quines dades de seguretat queden fora dels fils oficials. La nostra feina és fiscalitzar amb dades públiques el que el poder explica amb titulars, i deixar el mètode publicat perquè qualsevol el pugui repetir.
Els indicadors d'aquest informe són patrons estadístics agregats sobre dades públiques. No constitueixen acusació, ni indici penal, ni judici sobre la legalitat de cap operació concreta.
Correccions. Si detecteu un error, escriviu a correccions@menjometre.cat. Publiquem les correccions amb data i descripció.
Eines d'IA. Aquest article ha utilitzat assistència automatitzada per a la verificació creuada de xifres i la redacció. Cada afirmació factual ha estat reproduïda de manera independent contra les fonts primàries i les dades obertes citades abans de publicar. Les captures de pantalla són del producte real en funcionament.
Versió 2.0 · Publicat 2026-07-12 · Llicència CC BY 4.0. Metodologia ampliada a menjometre.cat/seguretat/informe.
