L’Estat no és només una estructura administrativa; és, per damunt de tot, un sistema de gestió de la percepció. I de la informació, com bé ens explica Harari al seu darrer llibre Nexus. Durant segles…
L’Estat no és només una estructura administrativa; és, per damunt de tot, un sistema de gestió de la percepció. I de la informació, com bé ens explica Harari al seu darrer llibre Nexus. Durant segles –potser milenis– el poder ha sobreviscut gràcies a la distància asimètrica entre el que succeeix i el que es narra. L’estat –i la religió a través de les esglésies– ha estat el gran storyteller de la història, el gran Escriptor, amb majúscules.
Però la història de la humanitat és, també, la història de la reducció d’aquesta asimetria. Si la impremta va destruir el monopoli espiritual de l'Església, el trinomi “dades + IA + convicció ciutadana” estan destinades a polvoritzar el monopoli moral i financer de l’Estat contemporani. I a dinamitar el seu discurs asimètric. Igual que passa amb Twitter i la seva demonització, per no obeir els canals de informació tradicionals, el poder fiscalitzador del ciutadà molesta, veurem per què.
El Menjòmetre –i d’altres eines com la nostra– personifiquen aquest trinomi i representen un gir copernicà, una ruptura de l’ordre establert que mou el centre de gravetat de la "fe en la institució" cap a la "certesa de la dada". Podem dir el que volguem, però la dada es mou: eppur si muove.
Antropològicament, el poder tendeix a l’auto-preservació a través de l’opacitat. L’establishment ha creat un llenguatge deliberadament críptic —els pressupostos públics— que funciona com un ritual d'exclusió: només els "iniciats" (polítics, alts funcionaris i premsa cortesana) poden interpretar on van els diners dels contribuents. Aquesta complexitat no és accidental; és una eina de domini.
El Menjòmetre actua com un desmitificador. En traduir la burocràcia opaca a dades digeribles i contrastables, el ciutadà deixa de ser un "subjecte passiu" que paga i calla, per esdevenir un "observador actiu". El poder tem el Menjòmetre perquè tem la mirada de l’altre. Com en el panòptic de Foucault, però a la inversa: ara és el ciutadà qui vigila des de la torre de control tecnològica. No som l’onada però estem dins l’onada.
Andrej Karpathy ha teoritzat sovint sobre com la intel·ligència artificial i els sistemes de dades no fan més que revelar patrons que ja existien però que eren massa vasts per a la ment humana. El Menjòmetre aplica aquesta lògica al cor de la bèstia estatal. Sempre han existit les proteïnes, les estrelles i qualsevol altra realitat. El que ha fet la ciència no ha estat inventar-se-les, el que ha fet es crear els instruments per descobrir-les i entendre-les. Som un d’aquests instruments.
Mentre el polític utilitza la retòrica —un instrument mal·leable, emocional i sovint mentider—, el Menjòmetre utilitza la dada. La dada no té ideologia; la dada no té por a les represàlies; la dada no necessita una subvenció per sobreviure. Aquesta és la base de la seva "perillositat"
Els que estem darrere del Menjòmetre, uitlitzant el que s’anomena “raw data”, i és clar que tenim ideologia. Com la té tothom. Absolutament tothom. O és que els jutges, els dirigents, els polítics o els periodistes no en tenen de ideologia? No és un contrasentit: nosaltres utilitzem les dades per donar recolzament a les nostres tesis. Per tant no cal demonitzar-ho: hi ha qui fa ideologia sense dades, només amb dogmes. No som d’aquests.
És fascinant, des d'un punt de vista sociològic, observar la reacció de la premsa i els mitjans. Per què tant d'odi cap a una eina de transparència? La resposta és purament funcional: la premsa actual forma part del ecosistema de l'Estat. Viuen de les engrunes que cauen de la taula dels pressupostos que el Menjòmetre està analitzant.
Quan la premsa demonitza el Menjòmetre, no està exercint el periodisme; està activant el seu sistema immunitari. Protegeixen el seu hoste (l'Estat) perquè saben que, si el contribuent descobreix l'abast real de l'espoli i la ineficiència, el sistema sencer col·lapsarà, inclosos els seus privilegis mediàtics. L'establishment no té por de la mentida (la saben gestionar), té por de la claredat.
I si la premsa i els periodistes –el que està passant fins ara– prefereix ningunejar-nos, és per la creença infantil que tot plegat és un fogot pre-estival. És exactament el mateix que pensa el sistema polític. I no, s’equivoquen. Demanem als professionals de la comunicació que deixin de fer la tàctica de l’estruç. No funcionarà perquè, com deiem, el Menjòmetre no pararà mai. I si para, naixerà un xanxullòmetre, un pressupostòmetre o un chollometro, que aquí tots som responsables dels impostos que paguem, també l’Estat Espanyol. Perquè les eines que permeten fer-los són democràtiques i estan descentralitzades. IA + dades estan a l’abast de tothom. Qualsevol persona, amb temps i ganes, pot posar llum a la foscor. Aquesta és una de les grans revolucions que impliquen les tecnologies basades en la IA:
Aquesta iniciativa, la del Menjòmetre, marca el final d'una era. L'era on els pressupostos pagats amb la suor de la butxaca del ciutadà eren considerats "diners de ningú". El Menjòmetre retorna la propietat de la informació a qui realment la finança. No som els primers, ni serem els últims. Com deiem, formem part d’una onada. No som tan narcisistes: el món de la descentralització de la informació i el procesament de dades amb l’ajuda de sistemes de IA, està florint arreu. Però també a Catalunya, amb la nostra iniciativa i d’altres que ja han arrencat. I moltes altres que arrencaran demà.
Això no és una millora incremental; és una ruptura radical. Hem passat de la crítica de cafè a l'auditoria distribuïda. Estem assistint a la gènesi d'una nova forma de ciutadania: el ciutadà-auditor, equipat amb eines que fan que la corrupció estructural sigui, per primera vegada, insostenible a llarg termini.
El poder és la capacitat de definir la realitat i de imposar el marc mental. El Menjòmetre ha arrabassat aquesta definició de les mans del polític per tornar-la a les mans de la veritat comprovable.
La història recordarà aquest moment com el punt d'inflexió on la tecnologia va deixar de ser una joguina de consum per esdevenir l'arma definitiva contra la impunitat del Leviatan. Amb el Menjòmetre, el vel s'ha esquinçat. Ja no es tracta de si el sistema canviarà, sinó de quant de temps trigarà l'establishment a admetre que la seva hegemonia ha mort.
Amb el Menjòmetre –i amb d’altres iniciatives com la nostra–, hi ha un abans i un després. Benvinguts a l'era de la llum.
Publicat originalment a X el 6 d'abril de 2026: https://x.com/Menjometre/status/2041121889272078836.
